matemàtiques : sumar , restar , multiplicar i dividir . Per les nenes hi havia les “ escuelas de párvulos o de costura ” on s ’ ensenyava religió i labors . L ’ assistència a aquestes escoles depenia de la família , i s ’ acabava aviat , ja que el treball infantil en perjudicava la formació . Molts infants treballaven a les fàbriques , i la jornada de treball acostumava a ser de les 5 del matí a les 7 o 8 del vespre , incompatible amb cap altra activitat .
El 1851 hi havia dues escoles gratuïtes per a nenes : la de Maria Luisa Pla i la de Maria Truya . Per a nens també existia el “ Colegio Santo Tomas ”, el 1864 , i el 1869 hi ha documentats el Col · legi Sant Luís , el col · legi Nostra Senyora dels Dolors i el Col · legi Sant Bonaventura , no l ’ actual que es va fundar cent anys després . Eren escoles que promovia l ’ ajuntament , que es muntaven de manera improvisada , i que no pervivien en el temps , ja que depenien molt del mestre que hi havia en aquell moment . Si plegava el mestre , s ’ acabava l ’ escola . Per buscar més estabilitat l ’ ajuntament va contactar amb diferents ordres religioses per crear escoles més grans i amb més estabilitat , gràcies a les congregacions . El 1851 s ’ inicià el Col · legi Divina Providència , que ha perdurat fins a l ’ actualitat . Una mica més tard , el 1857 , l ’ ajuntament demana a les Missioneres de la Immaculada Concepció que portin l ’ escola per a nenes que havia impulsat al carrer dels Estudis , i es fundà l ’ escola que popularment a Vilanova es va conèixer com Les Puríssimes , i que actualment conforma El Cim . Totes aquestes escoles , tant les públiques com les religioses , eren escoles d ’ iniciativa social , que amb les formes i maneres d ’ entendre l ’ educació a mitjans del segle XIX promovien la millora en les condicions de vida de les nenes de Vilanova . El 1861 a Vilanova hi havia 1.100 alumnes ( 125 estaven entre la Divina Providència i les Puríssimes )
El 1875 , gràcies a la iniciativa de Magdalena Miró , es fundà la Casa d ’ Empara per a ancians que no tenien mitjans i per a infants que s ’ havien quedat orfes ( cosa molt habitual en aquells moments en què la medicina era molt precària i hi havia molts accidents laborals ). Es demana a la companyia de les Filles de la Caritat de Sant Vicenç de Paül que gestionin aquesta institució . Cal donar educació als nens i nenes orfes , i , el 1878 , es crea l ’ escola La Miraculosa , depenent de la casa d ’ Empara , en les mateixes dependències de l ’ asil , i que avui també és El Cim .
La burgesia de les fàbriques també vol iniciar l ’ educació secundària a Vilanova perquè els seus fills no hagin d ’ anar a Barcelona a estudiar . El 1854 Josep Tomàs Ventosa funda a la plaça de la Vila les escoles gratuïtes , per a fer formació més especialitzada . El 1860 s ’ hi afegeixen les classes nocturnes , i el 1862 s ’ inicien els estudis de batxillerat , que s ’ havien d ’ anar a examinar de manera oficial a Barcelona . El 1869 en surt la primera promoció de batxillerats .
També en aquesta panoràmica de l ’ educació a Vilanova durant el segle XIX cal afegir que el 1879 Salvador Samà fundà l ’ escola Samà i demanà als pares escolapis que la gestionessin . Els escolapis que des del 1876 tenien escola al carrer dels Escolapis , es van traslladar el 1879 a l ’ imponent edifici que ocupa l ’ escola encara avui a la rambla de Salvador Samà .
El 1886 Víctor Balaguer , un altre prohom de la ciutat , va impulsar l ’ Escola d ’ arts i oficis que dirigí Francesc Xavier Lluch i Rafecas , a l ’ edifici de les escoles Ventosa de la plaça de la Vila . Aquest tipus de formació era la primera que es feia a Espanya i es considera la primera escola de formació professional . Quan l ’ edifici va quedar inservible i es va derruir , va continuar a l ’ edifici de la UPC , al costat de l ’ estació , i actualment perdura a l ’ institut Lluch i Rafecas .
Tanmateix , Vilanova no ha parat de créixer i evolucionar , i el món de l ’ ensenyament i les escoles a Vilanova i la Geltrú , també ha viscut molts i grans canvis . Al segle XX , amb el gran creixement de la ciutat , es funden la majoria d ’ escoles que coneixem avui en dia , i el segle XXI l ’ estem vivint en directe , però tot això ja serà una altra història .
BIBLIOGRAFIA :
Departament de socials ESO
GARÍ SAUMELL , José Antonio : Descripción é història de la villa de Villanueva y Geltrú desde su fundación hasta nuestros días . Ed . El cep i la nansa 1996 . Primera edició 1860
FREIXA OLIVAR , José Maria : Anales de Villanueva y Geltrú ( 1850-1880 ). Ed Centre d ’ estudis de la Biblioteca-Museu Balaguer , 1959
CORREAS , Pilar : La poblaciones españolas de más de 5.000 habitantes entre es s . XVII i el s . XIX . Https :// dialnet . unirioja . es 1988
14