’
educació a Vilanova al segle XIX . El germen de l ’ escola El Cim
L
’
educació a Vilanova al segle XIX . El germen de l ’ escola El Cim
L ’ evolució de la societat ha creat noves necessitats i nous punts de vista . En aquest moment del segle XXI ens preocupa i ens mou l ’ envelliment de la població , l ’ abast de la salut per a totes les persones , els moviments migratoris que canvien la fesomia del teixit social , la digitalització de la societat ... Moltes persones i institucions donen respostes a aquests nous reptes , i l ’ escola és una de les institucions que està més atenta als canvis i que busca adaptar-se , inserir-se i contribuir en aquest canvi social constant .
Això ha estat així històricament , i potser uns dels moments més interessants a Vilanova i la Geltrú va ser al segle XIX , el moment en què van veure la llum les dues institucions ( l ’ escola Immaculada Concepció i la Casa d ’ Empara amb l ’ escola La Miraculosa ) que , a finals del segle XX , van donar lloc a l ’ escola El Cim .
Vilanova i la Geltrú , al segle XIX , va experimentar un gran creixement demogràfic . S ’ inicia el segle amb poc més de 6.000 habitants i es finalitza amb pràcticament el doble , 11.971 . Aquest creixement tan gran es deu al comerç amb Amèrica , però sobret tot a la creació de fàbriques , la majoria tèxtils . El 1833 comença la industrialització a Vilanova amb les primeres manufactures cotoneres i , entre el 1850 i 1861 , es va triplicar el potencial manufacturer . La indústria necessitava mà d ’ obra , i s ’ inicia una onada migratòria de les zones que envolten el Garraf cap a la ciutat industrial . Durant el s . XIX hi va haver crisis en l ’ agricultura que van fer que moltes persones del gran Penedès , el camp de Tarragona , terres de Lleida , i d ’ altres indrets , vinguessin a viure i a treballar a Vilanova . El 1863 s ’ arriba als 12.000 habitants , malgrat diferents crisis econòmiques , agrícoles i de salut com el còlera , que el 1857 es va emportar 800 persones només a Vilanova .
Aquest gran canvi va portar també una nova fesomia urbanística de la ciutat . Aquells tres nuclis de població medievals ( la Geltrú , la Vilanova antiga i el barri de mar ), petits i antics , es van projectar cap a una nova ciutat , un nou eixample que incorporés carrers amples i pràctics , i també les fàbriques . El 1861 es fa el nou pla urbanístic que preveu fer créixer la ciutat cap a mar . Es projecta el nou edifici de l ’ ajuntament a la plaça de la Vila ( en aquells moments plaça Ventosa ) que s ’ inaugura el 1867 . Moltes persones que havien fet fortuna a Amèrica , ara convertits en empresaris i prohoms de la ciutat , van ser els impulsors d ’ aquests nous canvis . Algunes d ’ aquestes persones sabem que van fer les fortunes de manera injusta , amb tràfec d ’ esclaus i aprofitant-se dels més febles , però quan retornaven a la seva ciutat , buscaven reconeixement social i potser netejar la consciència , i procuraven que hi hagués millores per a als seus conciutadants , evidentment amb una mentalitat del s . XIX
Una de les coses que els preocupava era l ’ educació . L ’ escola com a tal no va tenir un impacte en la societat fins que van arribar les noves idees de la revolució francesa , al llarg del segle XIX . Aquesta nova concepció va ser molt lenta , es va iniciar a les ciutats grans i va passar de mica en mica a les mitjanes , com Vilanova . Els nous industrials volien educació per als seus fills , educació secundària . I també volien formació per als seus treballadors , ja que això podia millorar el rendiment de les seves empreses . El 1864 la meitat de la població a Espanya era analfabeta . Les escoles separaven per gènere , escoles de nens i escoles de nenes , i depenien de mestres no sempre ben formats , que cobraven de l ’ ajuntament , sovint mal pagats . A Vilanova al segle XIX es van anar obrint i tancant unes 30 escoles , que acostumaven a ser una sola classe , amb els o les alumnes amb edats barrejades . L ’ ensenyament es basava en aprendre a llegir i escriure , i el que s ’ anomenava les quatre regles
13