Digital publication | Page 8

QUÈ SÓN ELS ALIMENTS TRANSGÈNICS?

Són aliments modificats genèticament amb la finalitat de millorar la seva producció. Entre aquests productes es troben algunes varietats de vegetals com: el blat de moro, soja, cotó, tomàquet i patata.

Microinjecció

Primer hem d'obtenir oòcits i zoides i fusionar-los per a obtenir un zigot. Seguidament injectem el DNA en el pronucli ja que al citoplasma hi ha moltes nucleases.El DNA que injectem és lineal perquè si és circular s`haurà de tallar i no sabem per a on, és més segur si l'introduim en forma lineal. Un cop tenim l'embrió l'introduim en una femella. Quan neix la descendència hem de veure quins individus han adquirit el transgen i l'expressen adecuadament. Per a comprovar si hi ha el transgen fem una PCR.

Aparellant els transgènics esperariem obtenir linies transgèniques.

Aquesta tècnica té alguns inconvenients:

-costós

-tediós

-baixa eficàcia

-inserció aleatòria pot alterar altres gens

-cada espècie té les seves dificultats afegides

Infecció vírica ( mètode de l' Agrobacterium tumefaciens)

El bacteri Agrobacterium tumefaciens serveix de vector per transferir DNA en dicotiledònies.

-Com actúa normalment A. tumefaciens ?

Com a conseqüència d'una ferida el bacteri entra dins la planta i forma uns tumors a la base de la tija. Si observem el tumor veiem que les cèl·lules es divideixen espontàniament i si afegim antibiòtic no es veuen afectades perquè el bacteri ha transformat les cèl·lules.

En la resta del plasmidi hi trobem: ori C, catabolisme d'opines i la regió vir (són els gens necessaris per transferir el DNA-T).Les opines són font de carboni i nitrogen per Agrobacterium.Agrobacterium obliga als vegetals a fabricar les opines que ell necessita.

El bacteri entra quan hi ha una ferida i mitjançant una conjugació la cèl·lula expressa fitohormones i les opines necessàries.

Per fer plantes trangèniques només cal eliminar el gen de la fitohormona i el gen de síntesi i en el seu lloc col·loquem els gens que volem transferir i els marcadors per fer la selecció.(cal tenir en compte que el tamany dels gens i marcadors no sigui gaire més gran que el tamany que tenien els gens anteriors).

Quan ja tenim el vector preparat infectem una ferida i esperem que es dongui conjugació que el palmidi que conté Agrobacterium passi a les cèl·lules vegetals(usem protoplastes)i tingui lloc la recombinació per zones d'homologia i el gen quedi integrat al genoma de la cèl·lula. Posteriorment seleccionem les cèl·lules que han incorporat el DNA-T a través de la neomicina fosforil transferasa II, les cè·lules resistents a l'antibiòtic són les que han incorporat el transgen per tant les que ens interessen. A partir d'aquestes cèl·lules podem obtenir plantes transgèniques.Haurem de revisar que el transgen s'expressi.

Sistema binari

El plasmidi Ti és un vector helper, té els gens necessaris per la transferència (gens vir) i DNA-T.

A demés tenim un plasmidi pBR322 que conté ori C, gen de resistència a Amp, dos seqüències repetides directes de DNA-T i comprès entre aquestes dues seqüències hi ha els gens d'interès, que són:

-el promotor de dicotiledònies

-elements de regulació com el S35

-npt II

-gen a insertar

El pBR322 el transferim a soques d'Agrobacterium que tinguin el plasmidi Ti. Els factors vir actuen en trans sobre el DNA-T del plasmidi pBR322 i permet la transferència a les cèl·lules vegetals (no cal que hi hagi integració).

Biolística i fibres de carbur de silicona

Tenim unes biobales de tungstè o or que recobrim amb el nostre vector (obtenint així les bales recobertes de DNA), les col·loquem en una boca de canó i fem que les microbales es dirigeixin cap als nostres protoplasmes. Els canons que s'usen són d'heli que permeten una elevada acceleració de les biobales que ens donarà una gran penetrància. Aquestes bales entraran a la cèl·lula introduint així el transgen.

Finalment hauríem de fer una selecció amb l'antibiòtic.

Aquest mètode té molts avantatges:

-és fàcil d'utilitzar

-un dispar pot produir múltiples integracions

-les cèl·lules poden sobreviure a varis dispars

-els gens que recobreixen la partícula recuperen la seva activitat biològica

-les cèl·lules diana poden ser de diferents tipus

-les partícules arriben a les capes cel·lulars més profundes

Aquesta tècnica no requereix de vectors és una tècnica molt més simple però d'altra banda la seva eficàcia és relativament baixa i calen moltes biobales per a obtenir resultats satisfactoris.

La biolística ha estat el mètode més utilitzat per a la obtenció de monodicotoledònies transgènques com ara arròs, blat de moro, soja, blat... i algunes dicotiledònies.

Fibres de carbur de silicona

S'intenta simular la biolística. Recobrim les fibres amb el DNA i ho posem en un eppendorf on hi tenim les cèl·lules vegetals. Vortegem de manera que les fibres surten disparades com a fletxes clavant-se així en les cèl·lules.

Transferència electroforètica

Agafem una llavor amb dues pipetes, una conté solució tampó amb el DNA i l'altra agafa la llavor. Una té un electròde positiu i l'altra un de negatiu, fem passar una corrent i el DNA es transfereix de la pipeta a la llavor.

Cointegració

Introduïm dins el DNA-T un plasmidi d'E. coli que tots els elements necessaris de control:

-gen npt II (resistència a kanamicina)

-ori C

-lloc de clonació

-DNA-T

-resistència a ampicilina

En el punt de clonació hi inserim els gens que volem que expressi la planta. Seleccionem les cèl·lules resistents a ampicilina que són les que hauran incorporat el plasmidi i les conjuguem amb l'Agrobacterium.

El plasmidi d'Agrobacterium i E. coli tenen zones d'homologia que és el DNA-T de manera que es podrà donar recombinació. Fem un cultiu i seleccionem les cèl·lules resistents a kanamicina que donaran les plantes modificades genèticament.

AVANTATGES

Els aliments són més nutritius i es poden crear en conreus amb temps de maduració més ràpids. Això podria ajudar a solucionar el problema de la fam en el món

Les plantes són més resistents a les plagues i no cal contaminar-les amb pesticides

Poden crear-se llavors que creixin en sòls desèrtics i fruits resistents a temperatures extremes

Es conservaran espècies en perill d’extinció perquè hi haurà aliment per a tothom

INCONVENIENTS

No s’ha pogut demostrar que les alteracions fetes en els aliments transgènics siguin inofensives per a l’ésser humà

L’equilibri ecològic es pot veure afectat per la introducció de noves espècies que poden propagar-se i destruir les plantes natives

Les empreses privades tenen la patent i per això els països pobres i els petits agricultors en dependrien excessivament

Augmenta la productivitat: si tenim cultius resistents a plagues i ademés a herbicides les pèrdues es minimitzen de manera que el rendiment augmenta considerablement.

Agricultura més ecològica: els insecticides els fabrica la pròpia planta de manera que actuen d'una forma més localitzada sense que es dispersi pel medi ambient.

Ingesta de vacunes: actualment s'estan intentant fer plantes transgèniques que continguin anticossos contra determinades malalties de manera que al ingerir-les ja quedéssim immunitzats.

Aliments vitaminats: es vol fer un arròs transgènic ric amb vitamina A, ja que un dèficit en aquesta vitamina produeix ceguesa. Sobretot està pensat per a països que pateixen desnutrició.

Arguments en contra:

Risc per la salut humana i animal: Toxicitat i qualitat dels aliments.

Pot produir al·lèrgies

Resistència a antibiòtics

Risc pel medi ambient: Persistència del transgen

Augment dels químics en agricultura

Impredictibilitat de l'expressió dels gens i de les generacions que es transmetrà.

Resistència dels organismes modificats i susceptibilitat dels organismes no

modificats.

Risc per a l'agricultura: Alteració del valor nutritiu

Pèrdua de biodiversitat

Reducció dels cultius susceptibles.