Com tots els anys, Sursol i Surmi havien vingut a passar l’estiu amb els iaios a les classes de primer. Estaven molt contents perquè s’ho passaven molt bé amagant-se entre els llibres i els retoladors fent tobogans amb els regles o banyant-se en la piscina coberta que el iaio els havia fet en un dels calaixos de la taula de les mestres.
Dormien pel dia i es divertien de nit, a més, tenien prohibit eixir de la zona de les classes.
Una nit van decidir en secret que quan els iaios estagueren dormint eixirien a inspeccionar el pati. Espaiet, espaiet, van escalar la porta taronja, es van clavar pel pany i... es van quedar bocabadats al veure que el pati era gran i meravellós. Van començar a caminar i a caminar fins que ja no van poder més. Estaven molt cansats i al pati feia un fred que pelava perquè allí era hivern. Es van tapar amb una fulla i es van adormir abraçats l’un a l’altre.
Ja de dia, un soroll molt fort de sabates que passaven pel seu costat els va despertar, també van sentir una música molt bonica que van pensar que era màgica perquè va fer que totes les sabates desapareixeren i el pati tornara a quedar-se en silenci.
Sursol i Surmi no sabien que fer, de dia el pati encara semblava més gran i gelat. Quasi no podien moure’s perquè no havien menjat des de feia molt de temps, així que van tornar a quedar-se dormits.
A les 11 va tornar a tocar la música i .... MÀGIA!!! Altra vegada un terratrèmol de peus amb sabates de tota classe va aparèixer de nou.
-
-
Estaven parlant, quan una mà gegant va alçar la fulla on estaven amagats. Era Paula, una xiqueta de primer que era nova en l’escola. Paula es va quedar al·lucinada en veure els donyets. Amb molt de compte els va agafar i se’n va anar a un raconet perquè ningú els veiera. Els va tapar amb un dels seus guants i els va donar molletes del seu entrepà.
Surmi i Sursol van començar a trobar-se molt millor i quan van estar segurs de que podrien confiar en la xiqueta, li van contar que havien eixit sense permís i no havien pogut tornat a les classes de primer.
Paula els va dir que no es preocuparen perquè ella els ajudaria a tornar amb els iaios.
Va resultar que Paula era una xiqueta molt llesta que sempre estava llegint i fent invents i que tenia algo especial però que no sabien que era.
Per a que el donyets pogueren eixir al pati, paula va inventar una rentadora en la que podien llavar la roba d’estiu i es convertia en roba d’hivern, però sols durant els 30 minuts que durava el pati. Així, cada dia podien explorar un nou tros de pati i descobrir coses que mai havien vist.
Paula els va explicar que la música que tant els agradava sentir no era màgica com creien els donyets, ja que ells es pensaven que feia aparèixer i desaparèixer els xiquets i xiquetes. També els va ensenyar com divertir-se en el circuit i van jugar molts partits de futbol amb una pilota que van fer amb plastilina de colors.
Els donyets i la xiqueta cada dia eren més i més amics, fins que va arribar el dia de final de curs i Paula els va dir que estaria dos mesos sense anar a l’escola i que .... SORPRESA!!!!.... Ella era d’un altre planeta!!!
Surmi i Sursol van comprendre perquè Paula era especial.
Abans d’anar-se’n, Paula els va regalar un monstre extraterrestre menut i els donyets el van convertir en la seua mascota. Li van posar de nom Surmonstret.
Surmonstret tenia poders i sempre estaven vivint aventures, igual jugaven a fer carreres amb els insectes del pati, com feien un viatge espacial sobre una fulla fins tocar l’Arc de Sant Marti.
Els quatre es van convertir en els millors amics del món i des d’aquell moment, diuen les mestres del Bonavista, que tots els dies a l’hora del pati, si pares bé l’orella pots sentir els donyets cantant i rient.
CAPÍTOL 1
PAULA, UNA XIQUETA ESPECIAL
AUTORS: 1R A