ENSENYEM ELS NOSTRES FILLS A PENSAR. QUÈ VOS SEMBLA?, VOS APUNTEU?
Maria Jesús Herrero (Psicòloga del Gabinet Psicopedagògic Municipal d’Ontinyent)
Per tal d’educar els nostres fills i filles com a persones que són capaces de conviure, es proposa que cal treballar tres camps diferents i complementaris: el cognitiu, l’emocional i el dels valors morals.
El que ens constitueix com a persones és saber relacionar-nos bé amb els altres sense caure en els extrems de la violència ni de la covardia. Ni dominar els altres ni deixar-nos dominar. Per a eixa relació sana, fonamentada en el respecte i en l’amistat, cal que desenvolupem eixos tres camps mencionats.
El cognitiu: cal que sapiguem pensar, ja que si no s’usa el cap per a pensar s’envesteix amb ell.
L’emocional: Cal que coneguem i controlem les nostres emocions i no ens deixem arrossegar per elles a on no volem.
El dels valors morals: Cal creure en els valors morals per a no enganyar ni manipular els altres, quan volem aconseguir les nostres metes.
SABER PENSAR ÉS NECESSARI, PERÒ NO SUFICIENT: hi ha gent que pensa molt bé el que l’interessa però fa molt de mal.
SABER CONTROLAR LES EMOCIONS ÉS NECESSARI, PERÒ NO SUFICIENT: hi ha gent que coneix les seues emocions i les d’uns altres però ho utilitzen per a enganyar i aprofitar-se’n.
CREURE EN ELS VALORS MORALS I FER QUE ES REFLECTISQUEN EN LA NOSTRA VIDA ÉS NECESSARI, PERÒ NO SUFICIENT: és difícil d’aconseguir si abans no es pensa i si no es controlen les emocions.
REFLEXIONEM:
• FEM LES COSES VALORANT EL PENSAR: PENSEM I ENSENYEM A FER-HO.
• LES EMOCIONS: QUÈ FEM AMB ELLES? LES EXPRESSEM, LES TREBALLEM, LES TALLEM, LES CASTIGUEM...
• QUIN SISTEMA DE VALORS TENIM. ÉS CONGRUENT O ÉS VARIABLE I DEPÉN DE...?
Segons la Teoria de les intel·ligències múltilples de Gardner, la intel·ligència és un potencial genètic, que després es desenvoluparà amb l’educació, per a solucionar problemes i crear productes nous. Amb aquestes dos finalitats hi ha huit intel·ligències independents, encara que el més freqüent és que cadascú de nosaltres en tinga sols tres o quatre més desenvolupades.
PER A RELACIONAR-NOS BÉ EL PRIMER QUE CAL FER ÉS PENSAR.
ELS TRES PENSAMENTS BÀSICS PER A EIXA RELACIÓ AMB ELS ALTRES SÓN:
1. PENSAMENT
ALTERNATIU:
capacitat per a trobar el major nombre de solucions possibles a una situació donada. És bàsic, el primer que s’ha d’ensenyar. És el pensament de la creativitat, de l’esperança i de l’optimisme.
2.PENSAMENT
CONSEQÜENCIAL:
capacitat de preveure les conseqüències d’un fet o d’un dit. La maduresa personal, segons Hegel, consisteix en saber preveure les conseqüències dels propis actes i assumir-les. És el pensament de la responsabilitat
3.PENSAMENT DE
PERSPECTIVA:
capacitat de posar-se en el lloc del altre, de situar-se en la perspectiva de l’altre. Si, a més, s’acompanya de sintonia emocional, es diu EMPATIA. No se sol tindre abans dels set anys. Les dones el tenen amb més freqüència, estadísticament, que els barons. És el pensament de la sintonia, de la comprensió.
ESTOS TRES PENSAMENTS
SÓN ELS ELEMENTS BÀSICS
QUE CONSTITUEIXEN EL
NUCLI D’EIXA
“INTEL·LIGENCIA
INTERPERSONAL” DE LA
QUAL ENS PARLA GARDNER.
ANEM A PARLAR DE VERITAT AMB ELS NOSTRES FILLS I LES NOSTRES FILLES:
Preguntes: guió bàsic (molt important buscar un lloc i un moment adequat)
1. “Què ha passat? Conta’m on estaves, què feies tu, què feien els companys...” De manera que evitem dir-los: “per què ho has fet?” i evitem que es queden muts i sense saber què dir. Esta pregunta els posarà en situació i serà com si tornaren a reviure la situació.
2. “Com et senties en eixa situació?” Deixem que ens expressen els sentiments, si estaven tristos, contents, enfadats… És bàsic per a l’autoestima que treballem esta capacitat de conéixer-nos.
3. “Què pots fer una altra vegada? Busca solucions al teu problema”. D’esta manera serà el xiquet o la xiqueta els que pensen i es desenvolupen, i no nosaltres. (treballem el pensament alternatiu).
4. Podem parlar, a continuació, perquè pensen les conseqüències del que han fet en eixa situació (pensament conseqüèncial).
5. I, finalment, els introduirem les altres persones, companys o amics… que també formen part de la situació i els farem que pensem al voltant dels sentiments d’estes altres persones (pensament de perspectiva o empàtic).
Bé, doncs, sols em resta animar-vos a practicar! Vos assegure bons moments al costat de les xiquetes i xiquets i, a més, sabent que esteu ajudant-los a créixer sans i feliços.
Com sempre, sabeu que estic a la vostra disposició per qualsevol dubte i/o inquietud.