Ací teniu una xicoteta mostra del que van fer aquell dia l’alumnat de 3r:
El divendres 17 de maig vam anar a “El Teularet”. Allí va anar amb autobús i vam esmorzar”. Un lloc fantàstic i ple de sorpreses.
Després, van vindre monitors i ens van fer jocs. Els monitors de 3r eren Aida, Clara i Agustín.
Vam fer grups , el meu grup va anar primer a veure les gallines. Fins i tot ,vam agafar ous!!!
Seguidament , vam anar a una casa on vam realitzar un taller per plantar un gira-sol.
Més tard, vam anar a veure tot tipus d’animals. Hi havien conills , cabres, ases, porcs vietnamites etc.
A continuació , anàrem a dinar a la casa de “Los Picapedra” i vam veure una tortuga.
Finalment, jugàrem a les pistes d’esport. Ho vam passar de meravella!!!
Després d’haver contat els amiguets i amiguetes de tercer el que van fer, nosaltres ara us explicarem que és el que vam ….SENTIR.
A l’autobús estàvem alegres i divertits perquè no paràvem de fer bromes. Al mateix temps també estàvem desesperats perquè volíem arribar.....ja!!!.
Quan arribàrem ens sorprengueren les instal·lacions .
Al passar a fer jocs ens sentíem molt intrèpids i emocionats. En algunes activitats vam sentir molta curiositat per anar descobrint llocs, amics i amigues. Però tot açó a banda de ser divertit havies de ser respectuós i estar motivat.
A l’hora d’instal·lar-se a les cabanyes ens vam il·lusionar , sorprendre i amb calfreds per tot el cos de la emoció.
El dinar, sopar i desdejuni estaven molt apetitosos, i nosaltres famolencs, així i tot alguns xiquets i xiquetes van sentir fàstic al vore el menjar.
Un company es va posar malalt i la nostra empatia va ser molta.
Al matí, al despertar-se ens torbàvem descansats, molt enèrgics i preparat per l’acció.
Finalment sentirem molta tristesa de tornar a casa però al mateix temps molta alegria per haver estat allí i saber que podrem tornar anar.
DESPRÈS DE TOT SEMPRE HEM DE RECORDAR QUE EN TOTA EMOCIÓ HI HA IMPLÍCITA UNA TENDÈNCIA A L'ACCIÓ.
O COM DEIA UN GENI COM VA SER ALBERT EINSTEIN
La diferencia entre el passat, el present i el futur es sols una il·lusió persistent.
EIXIDA A “EL TEULARET”