WIMOWEH | Page 9

♫ On surri (tradicional de Finlàndia) Apareixen dones soles entre el públic. Primer canta una noia sola, després altres noies li fan un delicat acompanyament i, finalment, s’entrecreuen les diverses veus. La màgia de la música vocal sense instruments. Tot envoltat de llums de colors suaus, blaus i verds. Un ambient íntim que convida a obrir els sentits i a escoltar. ♫ Vem kan segla (tradicional de Suècia) En el mateix ambient de veus de dones, canten una cançó que parla del vent. El vent, encara que no es veu, el podem sentir i té la força de poder moure les coses. En Francesc mostra un gran mocador que mou amb la seva bufera i que fa volar entre els nens i les nenes. ♫ Siyahamba (tradicional d’Àfrica) Un canvi d’ambient, un canvi de llums de colors càlids (vermells i taronges), un canvi de veus: veus d’homes sols. Apareixen un altre cop per sorpresa darrere del públic. Hi ha més ritme i es mouen més. També s’acompanyen d’un instrument de percussió. ♫ Wimoweh (tradicional de Sud-àfrica) Se senten sons d’animals –gos, gat– els nens fan d’arbres amb els braços aixecats i el vent els mou. Els cantants ara són noies i nois. Porten una careta de lleó i interpreten Wimoweh, la cançó del lleó de la jungla. Podem sentir un bonic contrast musical comparant el moment en què canten a veus diferents i quan canten fent tots la mateixa melodia. ♫ Victimae paschali / Creator alme (cant gregorià) Un altre cop veus d’homes sols. És música religiosa i són monjos que canten gregorià en un ambient de recolliment i pregària, caminant amb els mínims gestos. ♫ Vós sou senyor ma fortalesa (coral de J. S. Bach) Un nou canvi en què s’aprofita tota la sala per aconseguir efectes sonors més interessants i suggeridors. Els cantants es distribueixen en quatre grups de quatre cantaires repartits per tot l’espai. Podem escoltar com fan repeticions de la música a manera d’eco. 8