Propostes didàctiques
1. Introducció
Abans d’endinsar-nos en les propostes didàctiques creiem interessant fer una reflexió prèvia
sobre la importància de la veu i l’escolta en els infants, i com els adults els podem acompanyar
en el seu aprenentatge musical.
1.1 Veu i comunicació
La veu és una de les principals vies de comunicació de les quals disposem. A través de la
veu ens podem expressar verbalment (parlant) i musicalment (cantant), podem imitar,
crear, transmetre, experimentar, explorar, descobrir, emocionar... La veu ens permet fer
música des de nosaltres mateixos: és el nostre instrument i el portem integrat.
Des del moment del naixement som grans investigadors, creadors, intèrprets i bons oients,
condició essencial per fer música. Podem reconèixer la veu humana, preferir-la a d’altres
sonoritats i percebre aquells sons que hem escoltat dins el ventre matern, ja sigui els que
produeix l’organisme de la mare (respiració, flux sanguini, batec cardíac...) com els que
provenen del món exterior (soroll, música...). Naixem amb la necessitat de rebre informació
del món que ens envolta i de comunicar els nostres desitjos i necessitats vitals. La veu i el
moviment són els únics mitjans dels quals disposem d’entrada.
Al poc temps del naixement descobrim l’existència de sons que depenen directament de la
transformació de la laringe i el domini de la fonació, com petits crits, gemecs, somiqueigs o
refilets. Els primers sons que emetem durant el primer any de vida fan referència a
vocalitzacions conegudes com a balbuceig. Podem distingir entre el balbuceig no musical,
que és el precursor de la parla i el primer que apareix, i el balbuceig musical, que es
produeix com a resposta específica de la música que escolta l’infant. D’aquí la importància
d’aportar al nadó un entorn musical ric.
A través de la veu i el cant, doncs, podem establir un vincle afectiu entre infant-adult i
potenciar pautes de comunicació.
1.2 Sentir i escoltar
El sentit de l’oïda és un dels primers que es desenvolupa, juntament amb el del tacte. Se
sap que l’aparell auditiu s’acaba de formar al voltant dels 3 mesos de gestació i que a partir
de les 24 setmanes de gestació apareixen les primeres respostes auditives (entre les 10 i
les 12 setmanes de gestació el fetus capta els sons intrauterins i a partir de les 16-18
setmanes de gestació capta els sons de l’exterior). Així doncs, el fetus està en permament
contacte amb el so; de fet la sensació de silenci no la pot percebre fins que està fora del
ventre matern, ja que dins d’aquest està constantment envoltat de so.
Escoltar no és el mateix que sentir, escoltar requereix posar atenció en allò que s’està
sentint, tenir curiositat, interès, una actitud activa i, en definitiva, la voluntat de voler
escoltar. Els infants tenen una gran curiositat pel món sonor que els envolta i és per aquest
motiu que els hem d’acompanyar en el procés d’escolta, oferir-los estímuls auditius de
qualitat. Amb l’assistència al concert i l’escolta