Sóc el Tico. Fa quatre dies que em van abandonar i estic mort de gana. És molt difícil trobar alguna cosa per menjar.
Vivia amb una família de dos nens i els seus pares. Els dos nens estaven molt mimats i eren capritxosos, i com els seus pares eren uns irresponsables, sempre els compraven el que volien. Un dia, van voler un gos; és així com vaig anar a parar a casa seva, a viure amb ells. Jo era un cadell i al principi, tots em volien passejar i em feien moltes carícies; jo m’ho passava molt bé jugant amb ells al jardí amb la pilota o sortint a passejar pel parc. Però, de seguida em vaig fer gran i els nens van començar a ignorar-me i van deixar de fer-me tantes carícies. Al final, els pares van decidir que era millor no tenir-me, ja que els nens no em feien gaire cas i que donava molta feina. Així que em van abandonar.
Ara em sento trist i sol i no entenc que hagin pogut fer-me això. De nit, passo molta por, especialment quan hi ha tempesta i és molt fosc, com ahir a la nit. També passo por quan sento sorolls forts. Em trobo bastant cansat, però tinc l’esperança de trobar algú que em vulgui ajudar i que em cuidi a casa seva. Ahir vaig veure a un pare i la seva filla mirar-me, crec que estaven pensant portar-me a casa seva i cuidar-me. M’agradaria anar-me’n a viure amb ells, ja que semblen encantadors i amb ganes d’ajudar-me i cuidar-me. Estic convençut que tot es solucionarà i que acabarà bé.
Anna Torres