3.4. concrecions per a alguns espais:
Espais 2-3 – El Bosc sonor:
Al sostre del Bosc hi ha instal·lats diversos “paraigües sonors” (o campanes) que sonen
constantment, i estant dissenyats perquè situant-se a sota el receptor senti millor l'àudio.
Podem escoltar els dos paraigües corresponents als instruments que hem de buscar,
tenint present que se sent més d'un instrument per paraigua i que cal estar ben atent en el
moment que soni:
−
Flauta: No sentirem una flauta travessera però si se sent molt bé el buf d'una flauta. Es
tracta del buf del bisell del Shaku Hachi, una flauta japonesa, que interpreta l'obra
Kogetsu Cho, de Tozan Nakao. La flauta que busquem visualment és la flauta
travessera MDMB 595, Martin Frères.
−
Balafo: El sentim després del Saaron, un instrument de plaques de metall (gamelan).
Podem aprofitar per escoltar la diferència entre metall i fusta. L'obra que interpreta el
balafo és Ndaï laï, de l'ètnia pana, de la República Centroafricana. Podem veure el
balafo (MDMB 655, de Guinea Equatorial) amb palla i les carbasses com a caixes de
ressonància .
Espai 17 – Sala dels músics catalans:
En aquest espai hi trobem el piano. Podem resseguir-ne la forma tot caminant pel seu
voltant. El piano que veiem és un Carl Rönish (MDMB 1240), construït a Alemanya. Es
tracta d'un piano de mitja cua que va ser construït per al pianista i compositor Isaac
Albéniz, i que l'utilitzà els seus darrers anys de vida per compondre. La família d'Albéniz en
va fer donació al museu.
A la dreta de l'instrument s'hi pot veure la signatura en llautó del compositor.
L'obra que sentim de fons és “Los requiebros” de les Goyescas, d'Enric Granados.
10