L’arodalif (Josep Vila)
Aquí l’autor ha escrit un divertiment a
partir de la cançó anterior. Llegiu el títol al
revés!
Seria bo d’observar que no es manté
estrictament l’estructura de la cançó
tradicional, sinó que Josep Vila introdueix
diferències en el text de la cançó fent servir
frases independents i donant-los un
tractament juganer. Fixeu-vos també que, tot
i mantenir el ritme original de la cançó, en
canvi, no conserva la melodia.
L’ARODALIF
(Divertiment a partir d’una cançó
popular catalana)
Un pobre pagès tenia una filla,
tenia quinze anys i encara no fila.
Tralarà, la, la, la, primfila, primfila,
tralarà, la, la, la, primfila i se’n va.
Pren filosa i fus, dóna un tomb per vila.
Tralarà, la, la, la...
N’encontra el galan, el que ella volia:
— D’on veniu, Joan? — On aneu,
Maria?
— Vaig al teixidor, que hi tinc peça
ordida.
— Quantes canes hi ha, hermosa Maria?
Tralarà, la, la, la...
— Setze canes té... — Què en farem del
drap?
— Llençols, llençols, llençols i camises.
Del que ens quedarà pararem botiga.
Cap més no hi haurà tan ben proveïda.
I dels retallons vestirem les nines.
La gent ne diran: “Hermosa botiga!”
Tralarà, la, la, la...
Ton pare no té nas (Trad. mallorquina. Harm.: Baltasar Bibiloni)
Aquesta cançó no és només tradicional a
Mallorca, sinó també a les altres illes i coneguda a
Catalunya i València. L’harmonització presenta quatre
variacions en l’acompanyament de la melodia, i això
evidencia que la melodia tradicional és la protagonista.
Aquestes variacions guanyen en espectacularitat i
basteixen la melodia. Mentre la primera es presenta
sobre un bordó, la segona juga amb l’efecte de cànon.
A la tercera, on porten la melodia els baixos, es nota un
interessant contrast rítmic, i a la quarta, la més brillant,
podreu trobar en cada veu un paper força rellevant.
16
TON PARE NO TÉ NAS
Ton pare no té nas,
ta mare és xata,
i es teu germà petit
el té de rata.
Ton pare fa es dinar,
ta mare escura,
i es teu germà petit
talla verdura.