Per enganyifes (Feliu
BULERÍA
Gasull)
Bernarda:
¡Silencio!
Maldito pueblo sin río, pueblo de pozos, donde siempre se
bebe el agua con el miedo de que esté envenenada.
En ocho años que dura el luto no ha de entrar en esta casa el
viento de la calle. Así pasó en casa de mi padre y en casa de
mi abuelo.
María Josefa:
Bernarda, ¿dónde está mi mantilla? Nada de lo que tengo
quiero que sea para vosotras: ni mis anillos ni mi traje negro
de noaré. Porque ningua de vosotras se va a casar. ¡Ninguna!.
Bernarda, ¡dame mi gargantilla de perlas!
Bernarda:
¿Por qué la habéis dejado entrar?
María Josefa:
Me escapé porque me quiero casar, porqu uiero casarme con
un varón hermoso de la orilla del mar, ya que aquí los
hombres huyen de las mujeres.
Bernarda:
¡Calle usted, madre!
Aquest és un fragment de
l’obra “per enganyifes” sobre
textos de l’obra teatral La casa
de Bernarda Alba de Federico
García Lorca.
En aquesta obra el treball
del cor és molt interessant ja
que no utilitza ni una sola
paraula, sinó que només fa
servir síl·labes buscant l’efecte
més rítmic.
Observeu l’alternança rítmica dels
accents (6/8; 3/4 - binari; ternari).
De seguida veureu que presenta
el cor com els músics que en el
flamenc acompanyen i mantenen
el ritme de bulería amb picades de
mans (els palmeros).
Spring song (Leonard Bernstein)
És una cançó de L. Bernstein per a sis
veus i solista. L’estructura de la cançó és molt
senzilla ja que l’autor juga amb dues frases (una
en francès i una altra en llatí) que s’alternen o es
sobreposen. Cal afegir a això el clapping que
han de fer els cantaires doblant el ritme de les
frases que estan cantant.
SPRING SONG
(Leonard Bernstein)
Revecy venir le printemps.
Laudate Dominum. Al·leluia. Amen.
En Pere Gallerí (Trad. catalana. Harm.: Xavier
Sans)
EN PERE GALLERÍ
El cor interpreta aquesta cançó tradicional en la
qual cada estrofa va prologada per una petita
introducció.
Si els alumnes coneixen la cançó, seria bo que
observessin com la melodia passa alternativament
per les diferents veus, i distingissin qui la canta, les
veus femenines o les veus masculines.
.
Com ell és tan bon home,
en Pere Gallerí,
s’endú tota la xeixa
la xeixa de per aquí.
Que la mort, que la vi,
marxant d’en Pere Gallerí,
com vares tururururu
com vares tu morir.
Se’n puja dalt d’un arbre
per heure el francolí,
les branques eren guerxes,
se’n va tombar, tombí.
que la mort...
Les noies de la vila
le’n van a recibir
dient un parenostre
que es ‘cabi de morir.
que la mort...
18