La presència, sobretot al carrer, de formacions de vent i percussió és documentada des de
temps immemorials. Podem recordar les trompetes de Jericó. Més cap aquí, al segle XIII, ja
existeixen agrupacions municipals d’instruments de vent a les ciutats de Wismar i de
Rostock, a ,on en tenim de documentades des dels anys 1272 i 1285, respectivament. A
casa nostra, els primers documents, en aquest sentit, són del segle XIV. Jutglars, ministrils,
sonadors o d’altres denominacions més específiques, com tabaler, crida o trompeta, ens
parlen de membres de músiques municipals. En el nostre concert escoltarem obres a partir
de l’estil barroc. Händel fa servir metalls en la seva Música per als reials focs d’artifici. El
fragment de la Serenata en si bemoll major, K. 361 (370a) de Mozart, coneguda com a “Gran
partita”, ens serveix d’exemple de la importància que tenien agrupacions d’aquest tipus
instruments de vent fusta amb trompa i reforç de contrabaix o altres combinacions de corda i
fusta - en els segles XVII i XVIII, sobretot a l’Europa central. Recordem aquí dues de les més
conegudes, el Septimí de Beethoven o l’octet de Schubert. Serà a partir del segle XIX que
amb els avenços tècnics dels instruments de vent començaran a ampliar-se les bandes,
primer militars i més endavant civils, principalment a França i Alemanya.
L’any 1886 es crea la Banda Municipal de Barcelona, de la qual fem un petit historial en el
glossari. Podeu fer una petita recerca sobre aquesta història.
Cal no oblidar que podeu fer un treball sobre la formació instrumental de la Banda Municipal
de Barcelona (BMB). El programa de mà us pot servir de record si feu aquest treball també a
posteriori. Podeu establir la comparació amb la formació d’una orquestra. Els podeu fer
observar la substitució dels violins pels clarinets i la dels violoncels pels saxos. El metall és
més important, així com la percussió.
5.2. La transcripció, l’adaptació, l’arranjament i el transport
Un dels papers que ha tingut la banda al llarg de la història ha estat donar a conèixer a la
ciutadania les obres del repertori orquestral per absència d’orquestra i també pel fet de poder
actuar al carrer, de manera que s’ha aprofitat com a eina de divulgació. També s’ha aprofitat
per interpretar peces d’un repertori més popular com sarsueles, bandes sonores,
arranjaments de cançons, etc. Aquesta funció ha obligat a adaptar aquest tipus de peça a
l’instrumental de la banda. Sovint l’adaptador aprofita per generar noves veus i, fins i tot,
noves harmonies, de manera que més que una adaptació acaba fent un arranjament. A més,
la majoria dels instruments de vent que integren la banda són transpositors;