Ocupant la part central veiem dues fileres
amb quatre parelles d’instruments: les
flautes i els oboès, a primera fila, i les
trompes i els fagots al darrera. Hi ha
dibuixada
la
mateixa
quantitat
d’instrumentistes que en la formació de la
banda, excepte de trompes. El seu paper
és de color tímbric, però també tenen
solos. Els quatre instrumentistes més
centrats, que estan un al costat de l’altre i
que hem enquadrat, són els que tenen el
paper de primers, és a dir que són els
solistes.
A la dreta de l’escenari trobem l’altre gran grup
d’instruments després dels clarinets. És la
família dels saxos. Dominen les tessitures
mitjanes. En la nostra il·lustració tenim
representats els quatre principals tipus. El
soprano, allargat, els alts, de mides còmodes
per les mans i de gran agilitat, els tenors, ja a
la segona filera en el nostre dibuix, i els
barítons, amb la seva característica doble
volta després de l’embocadura.
La presència d’aquest grup és la que fa que la
Banda Municipal de Barcelona sigui hereva del
que s’anomenava en el segle XIX, banda
francesa, en contraposició a la banda
alemanya, en la qual la seva base són els
instruments de metall.
En la formació que adopta la nostra banda,
veureu al costat dels saxos barítons el clarinet baix, de forma similar, però amb cos de fusta
Tornant a l’esquerra de l’escenari trobem les trompetes i, al mig, els trombons. Instruments
de metall amb llarga història i ja fets servir en el Renaixement.
A
la
dreta trobem la part dels greus, dels baixos.
Els més grans, les tubes i els mitjans, els
bombardins. Van ser els grans invents de
36