El compàs és l’agrupació de pulsacions que es troben entre un ictus i un altre ictus. Entenem
per ictus aquelles pulsacions que dinàmicament són més importants i les considerem
“tòniques”. El compàs pot mantenir-se al llarg d’un moviment o pot anar canviant.
Segons la successió periòdica d’ictus —o quantitat de temps de cada compàs—, aquests
poden ser binaris (dos temps o pulsacions), ternaris (tres temps o pulsacions) o
quaternaris (quatre temps o pulsacions). També podem trobar combinacions d’aquests
compassos en el que anomenem compassos d’amalgama.
La seva subdivisió interna pot ser binària (compassos simples) o ternària (compassos
compostos).
Finals
Sistematitzem els finals de període, frase o fragment per la relació del darrer atac envers el
darrer ictus. Dit d’una altra manera, la relació del principi de la darrera “nota” amb el primer
temps del darrer compàs. Quan aquest atac i aquest ictus coincideixen, del final en diem
masculí. Quan el darrer atac és posterior al darrer ictus, en diem femení.
Motiu
Cèl·lula rítmica o melòdica que pot ser la idea inicial que el compositor desenvolupa per
construir una obra.
Principis
Sistematitzem els principis de període, frase o fragment per la relació del primer atac envers
el primer ictus. Dit d’una altra manera, el lloc on comença el tema o melodia en relació amb el
primer temps del primer compàs. Si el principi és anterior a aquest primer temps, en diem
anacrúsic, i la nota o notes que sonen abans d’aquest primer temps reben