Ítem
Títol i catalogació
Autor
Estil i època
Gènere i tipus
Instruments i classificació
Textura
Tempo
Compàs
Tipus de principi
Tipus de final
Guió i estructura
Ritmes
Expressió i matisos
“La gran porta de Kíev” de Quadres d’una exposició
(1874)
Módest Petróvitx Mussorgski (1839-1881)
Nacionalisme. Segona meitat del segle XIX
Música instrumental originalment per a piano sol. Versió
per a banda en la sessió.
Banda simfònica
Homofonia
Maestoso - meno mosso - grave
2/2
Tètic
Masculí
A B A B pont A Coda. Estructura ternària
En la darrera A ritmes ternaris
Tot i que és majestuós, hi predominen els lligats.
Sentim contrastos en la intensitat.
6. Vocabulari i glossari
Banda
Nom que reben en música docta les formacions instrumentals que tenen com a base els
instruments de vent i de percussió. La seva existència es remunta a l’antiguitat. En el sentit
més modern, però, neixen a França el segle XIX associades, en principi, a la vida militar. A
partir de mitjans del segle XIX, afavorides per les importants millores tècniques dels
instruments de vent, les bandes civils van adquirint importància i categoria artística. Així
mateix es va creant un repertori específic. D’entre les bandes, podem diferenciar-ne de
quatre tipus:
- Banda de cornetes i tambors: habitualment formades per músics afeccionats. Són vigents
encara a les casernes i en espectacles del tipus majorets.
- Fanfàrria: banda formada per instruments de metall, sense fustes. Poden ser de totes les
mides. De gran tradició a França i el Regne Unit. Us recomanem la visió de la pel·lícula
Tocando al viento (Brassed off) de l’any 1996, dirigida per Mark Herman.
- Petita banda: Formació d’entre 30 i 45 músics, amb fustes, metalls i percussió. La seva
base són els clarinets i els saxòfons. De gran tradició a França.
- Banda simfònica: També anomenada gran banda, disposa de més de 50 músics
professionals. A la formació de vent i percussió, s’hi afegeixen el contrabaix i l’instrument de
corda. Fins i tot algunes inclouen també violoncels, com la Banda Municipal de Madrid.
Banda Municipal de Barcelona (breu història)
Banda simfònica dependent de l’Ajuntament de Barcelona. Es crea amb l’acord municipal de
2 de març de 1886, juntament amb l'Escola Municipal de Música com a dependència seva.
Els seus directors han estat Josep Rodoreda (1886-1896); Celestí Sadurní (1896-1910) i
Cristòfol Casañé (1910-1914) com a músics majors, ja que el director nominal era Antoni
Nicolau (1896-1915); Joan Lamote de Grignon (1914-1939), primer any músic major i
després director; Ramon Bonell (1939-1956), fins a l’any 1944 director accidental, i
20