5.2.1. Entenem per transcripció l’escriptura d’una melodia per a un instrument diferent
d’aquell per al qual ha estat concebuda. En l’exemple, podem veure la melodia de la flauta en
el quartet (partitura 1) transcrita (i transportada) al clarinet 1 en la serenata (partitura 2).
5.2.2. L’adaptació consisteix a realitzar canvis sobre una peça que permeti ser interpretada
en altres condicions. El més habitual és fer adaptacions de peces difícils per facilitar-ne la
interpretació. També es fan adaptacions quan el nou instrument té una tessitura diferent de
l’original i es canvia l’altura de les notes. En l’exemple, podem veure una adaptació de la línia
del violoncel en el quartet al fagot 2 en la serenata, amb un canvi d’octava.
5.2.3. L’arranjament implica algun afegit en l’harmonia o en el contrapunt respecte a l’obra
original. En els exemples que us posem, podeu observar l’arranjament que el mateix Mozart
fa del seu tema.
5.2.4. Finalment, el transport és el canvi d’altura d’una melodia, mantenint exactament els
seus intervals i la seva direcció. En la banda aquesta feina és importantíssima pel fet que la
majoria d’instruments són transpositors. La raó d’aquest fenomen cal buscar-la en el fet que
això permet a l’instrumentista tocar qualsevol dels instruments de la seva família amb la
10