La segona versió que us proposem és a partir, també, de “La cançó del lladre”,
i hi afegirem una base de ritme cubà, també molt simplificat, però més
complicat que el de la proposta anterior.
Material:
- Partitura adaptada de “La cançó del lladre”.
- Instruments escolars de petita percussió: pandero, requetetxec i claus.
Per tal de dur-la a terme a l’aula, us recomanem la següent gradació en
l’aprenentatge:
1. Que tots els nens sàpiguen ben de memòria la cançó.
2. Aprendre tots la cançó cantada, picant el ritme del pandero. Es pot fer amb
un pandero cadascú o picant de mans. L’important és que tots tinguin clar
aquest ritme mentre canten la cançó. Aquest ritme és prou fàcil com per
poder-lo fer sense complicacions.
3. Tots piquen, aquesta vegada sense cantar, el ritme del pandero, mentre un
grup petit de nens amb el requetetxec o rec-rec (o güiro) aprenen i toquen el
seu ritme. Cal fer-los adonar que el ritme és molt semblant, però que la
negra que fan a la contra és molt important. Que l’han de marcar bé.
4. Un segon grup de nens aprendrà el ritme de les claus. Per a aquest ritme,
seria bo comptar amb nens que els resulti fàcil aprendre ritmes i nens que
vagin a escoles de música, ja que és una miqueta més elaborat i prou
diferent del dels altres dos, que són més bàsics.
5. Mentre el grup de nens fan el ritme del pandero, els dos grupets que fan el
ritme de les claus i del requetetxec s’hi van afegint.
6. Finalment, deixem un grup gran de nens cantant i tres grupets més petits
que facin els tres ritmes.
Aquesta activitat demana temps i que es vagi fent a poc a poc, ja que hi ha
molta feina per a tots; la veu més difícil d’afegir és la de les claus.
Vegeu la partitura que us adjuntem. (S’ha d’enllaçar amb 15 “La cançó del
lladre.pdf)
Qualsevol de les dues versions de “La cançó del lladre” es pot fer de manera
que els nens la interpretin primer al ritme que calgui perquè la peça funcioni i el
51