Professorat
Per saber-ne més
Una mica de…
LA MÚSICA DESCRIPTIVA O DE PROGRAMA
Generalment quan parlem de música descriptiva o de programa ens referim a la música instrumental.
Aquesta música té per objectiu representar una imatge i per aquest motiu té relació amb altres
manifestacions artístiques : arguments literaris, temes de la natura, elements pictòrics.
Així doncs aquesta música utilitza quelcom exterior per generar i evocar. El programa condiciona la música i
aquesta contextualitza allò que vol explicar o descriure.
Aquest tipus de música situa a l’oient i dóna una imatge sonora d’allò que el compositor vol transmetre.
Va ser en els s. XIX i XX quan va tenir més ressorgiment.
Alguns exemples:
The batlle- W. Byrd
Les quatre estacions- A. Vivaldi
Quadres d’una exposició- M Músorgski
L’aprenent de Bruixot- P. Dukas
El Moldau- B. Smetana
Peer Gynt- E. Grieg
Pere i el llop- S. Prokofiev
El concepte de música descriptiva està relacionat amb:
Música incidental utilitzada en els audiovisuals (que acompanya un programa de televisió o ràdio, una
pel·lícula o un videojoc)
Banda Sonora (BSO o en anglès OST): conjunt de paraules, sons i música que acompanyen una pel·lícula.
Aquesta pot ser vocal o instrumental i té dues funcions: narrativa i expressiva
Poemes simfònics: l’origen del poema simfònic és poètic o literari. Té l’objectiu de provocar emocions i
sentiments. Té una estructura lliure a diferència de les simfonies o concerts. Normalment està escrit per
orquestra i només té un sol moviment. Exemples: Així parlà Zaratustra de R. Strausso El Mar de C.
Debussy, Simfonia fantàstica de H. Berlioz.
.
LA SUITE
És una forma instrumental composta per diferents moviments que provenen de la dansa. Normalment
s’alternen peces ràpides i lentes.
Aquest conjunt de peces sonen encadenades sense interrupció. Trobem suites en el renaixement, quan
s’encadenaven les danses de dos en dos: ràpida/lenta, però la seva esplendor arriba en el període barroc.
Tots el moviments estaven a la mateixa tonalitat. Les danses eren contrastades en caràcter i ritme: obertura,
allemande, courant, sarabanda, giga.
Actualment s’utilitza el terme per designar un recull de peces d'altres obres més llargues (suite de Carmen
de Bizet, Suite de Peer Gynt d’E. Grieg…) o bé un conjunt de peces amb un tema comú, que seria el cas
de Tifònics.
(més informació i recursos a Enllaços: enllaços relacionats)
Dossier pedagògic: Tifònics