Tercer Número Terra de Vinyes #Hivern2019 Tercer Número Terra de Vinyes | Page 42

. 42
TERRA DE VINYES
de gust tastar un vi alegre, aromàtic, amb
records florals i amb una varietat que agrada a
tothom: la Syrah. Quin vi podria acompanyar
les cançons que ens recorden a l’estiu?
Quin obrirem per als moments carregats de
nostàlgia? I per a llegir eixe autor que ens fa
trempar?
Sembla que tot és qüestió de records, de
l’imaginari que ens transporta lluny d’on
estem amb tan sols escoltar una melodia,
llegir un paràgraf o olorar una copa. Però va
més enllà.
Eixe professor francès amant de la música i el
vi arribava a les conclusions que anys després
he llegit en algunes revistes: la música
intercedeix en el gust del vi i, segons què
escoltem, tindrem una percepció o una altra
del que estem bevent.
Ací té un paper fonamental l’imaginari que
s’encén per a fer ús de la qualitat de relacionar
records i associar olors i sabors, de donar la raó
a aquells que anomenem ‘música líquida’ al vi.
No obstant això, si qui llegeix aquest article
necessita un punt d’empirisme, ens remetem a
un estudi realitzat a l’Universitat de Heriot Watt,
al Regne Unit, on els participants van afirmar
que notaven “canvis organolèptics depenent de
la música que escoltaven mentre bevien”.
Aquesta investigació dona a conèixer que, per
exemple, el Cabernet Sauvignon s’enalteix
amb música greu i potent mentre que altres
varietats es reafirmen amb melodies suaus i
amables.
Si veieu, tot té relació amb l’imaginari
col·lectiu que revola per dalt dels nostres caps.
Vi i música ja sabem que van de la mà, però
altres vessants culturals, com ara el teatre,
també tenen una estreta relació amb aquest
‘beuratge espirituós’. Si ens remuntem als
orígens, Aristòtil, en la seua Poètica, parla
dels antecedents del teatre situats en els
ditirambes, uns himnes que entonaven en
honor del Déu del vi, el qual –pel que sé– ja
apareix citat en aquesta edició de Terra de
Vinyes. Per descomptat, la relació entre el vi i el
teatre requereix un article únic per al seu ball.
Aquesta vegada ha sigut el torn de dos arts que
costen molt de cultivar –en tots els aspectes– i
dels quals sols es veu la punta de l’iceberg. Si no
que ens ho diguen als músics i als vinaters: ni la
música és un concert ni el vi és una ampolla.
•
EL RACÓ VIATGER · DOQ PRIORAT
mundo: la Shyrah. ¿Qué vino podría
acompañar las canciones que nos
recuerdan al verano? ¿Cuál abriría-
mos para los momentos cargados de
nostalgia? ¿Y para leer ese autor que
nos pone erectos?
Parece que todo es cuestión de
recuerdos, del imaginario que nos
transporta lejos de donde estamos
con tan solo escuchar una melodía,
leer un párrafo u oler una copa. Pero
va más allá.
Ese profesor francés amante de la
música y el vino llegaba a las con-
clusiones que años después hemos
leído en algunas revistas: la música
intercede en el gusto del vino y,
según qué escuchamos, tendremos
una percepción u otra de lo que esta-
mos bebiendo.
Aquí tiene un papel fundamental
el imaginario que se enciende para
hacer uso de la cualidad de relacionar
recuerdos y asociar olores y sabores,
de dar la razón a aquellos que llama-
mos ‘música líquida’ al vino.
No obstante, si quien lee este artículo
necesita un punto de empirismo,
haremos referencia a un estudio
realizado en la Universidad de Heriot
Watt, en Reino Unido, donde los par-
ticipantes afirmaron que notaban
“cambios organolépticos dependi-
endo de la música que escuchaban
mientras bebían”.
Esta investigación da a conocer que,
por ejemplo, el Cabernet Sauvig-
non se enaltece con música grave
y potente mientras que otras vari-
edades se reafirman con melodías
suaves y amables.
Si os fijáis, todo tiene relación con el
imaginario colectivo que revuela por
encima de nuestras cabezas. Vino
y música ya sabemos que van de la
mano, pero otras vertientes cultu-
rales, como por ejemplo el teatro,
también tienen una estrecha rela-
ción con este ‘brebaje espirituoso’.
Si nos remontamos a los orígenes,
Aristóteles, en su Poética, habla de
los antecedentes del teatro situados
en los ditirambos, unos himnos que
entonaban en honor del Dios del
vino, quien –por lo que sé– ya apa-
rece citado en esta edición de Terra
de Vinyes. Por supuesto, la relación
entre el vino y el teatro requiere un
artículo único para ser bailado.
Esta vez ha sido el turno de dos artes
que cuestan mucho de cultivar –en
todos los aspectos– y de las que solo
se ve la punta del iceberg. Si no, que
nos lo digan a los músicos y a los
vinateros: ni la música es un conci-
erto ni el vino es una botella.
•
But if we change the vinyl and it
is playing ‘Spring’, from The four
seasons, by Vivaldi, we will fancy
a cheerful, aromatic wine with
floral memories, made of a variety
that everybody loves: Syrah. Which
kind of wine could go with summer
songs? Which one we would open
in a nostalgic moment? And what
about choosing a wine for reading
that writer who turns us on?
It seems that it is all about memories,
about the imaginary which carries us
far away just by listening to a melody,
by reading a paragraph or by smelling
a wineglass. But it goes further.
That French lecturer, a music and
wine lover, came to the conclusions
which years later we read in some
magazines: music affects the taste
of wine and, depending on what we
listen, we will have one perception or
another on what we are drinking.
Here the imaginary has an essential
role in order to connect memories
and associate smells and flavours,
and it supports all of us who say
that wine is ‘liquid music’.
However, if there is any reader
who needs empiricism, we will
talk about a study of Heriot Watt
University, in the United Kingdom,
where the participants said that
they noticed “organoleptic changes
depending on the music they liste-
ned while they were drinking”.
This research shows that, for instan-
ce, Cabernet Sauvignon is intensified
with deep and powerful music while
other varieties strengthen with soft
and kind melodies.
If you pay attention, all of this is
related to the social imaginary that
is in our heads. We know that wine
and music go together but other
cultural sides, such as theatre, also
have a close relation with this ‘spirit
drink’. If we go back to the origins,
Aristotle, in his Poetics, talks about
the theatre history, the dithyrambs,
a kind of hymns dedicated to the
god of wine, who –as I know– has
an article in this edition of Terra de
Vinyes. Of course, the connection
between wine and theatre needs one
article on itself.
This time it has been the moment of
two arts that are difficult to cultivate
–in every aspect– and we can only
see the tip of the iceberg of them.
Otherwise, you can ask musicians
and vintners: music is not just one
concert nor is wine just one bottle.
•
. 43