Tercer Número Terra de Vinyes #Hivern2019 Tercer Número Terra de Vinyes | Page 40

. 40 TERRA DE VINYES EL REBOST . 41 IMAGINARIS ACARICIANT L’ICEBERG Imaginarios acariciando el iceberg Imaginaries caressing the iceberg Il·lustracions/Ilustraciones/ Illustrations: Helga Pérez Frederic Saavedra Músic i sommelier Músico y sommelier Musician and sommelier Mentre cursava l’assignatura d’Història de la Música al Conservatori del Liceu vaig entendre que la línia que separa totes les esferes culturals és realment estreta. Mientras cursaba la asignatura de His- toria Medieval de la Música en el Con- servatorio del Liceo entendí que la línea que separa todas las esferas culturales es realmente estrecha. While I was studying the subject of Medieval History of Music at the Liceu Conservatory, I understood that all the cultural fields are very close to each other. Explicaré breument tot allò que un professor arribat de Roanne –una ciutat francesa pròxima als Alps i a Borgonya– ens va escriure a una pissarra. Tots els alumnes el coneixíem com a Segvan i era nascut, com he dit, molt a prop d’una regió reconeguda pels seus vins, dels quals parlava meravelles. Explicaré brevemente todo aquello que un profesor llegado de Roanne –una ciudad francesa próxima a los Alpes y a Borgoña– nos escribió en la pizarra. Todos los alumnos lo conocíamos como Segvan y era nacido, como he dicho, muy cerca de una región reconocida por sus vinos, de los que hablaba maravillas. I will explain briefly everything that a lecturer from Roanne –a French city near to the Alps and Burgundy– wrote on the blackbo- ard. All the students knew him as Segvan and he was born, as I told, near to a region well-known because of its wines about which he said wonderful things. A la pissarra va dibuixar diversos cercles al voltant d’un altre més gran i, dins d’aquest últim, hi havia una paraula que va despertar la curiositat dels presents: IMAGINARI. A la resta de cercles hi havia escrits conceptes tan diversos com literatura, teatre, art, vi, música i filosofia. Una vegada amb tot l’espai possible escrit i pintat, va començar a explicar-nos el lligam que existeix entre tots aquests conceptes. Vam entendre que un imaginari s’alimenta de les interaccions que mantenim des de petits, d’allò que veiem, que llegim i que escoltem. Lope de Vega parlava, escrivia i llegia en castellà i llatí als 5 anys, quan va escriure els seus primers sonets. Mozart, als quatre anys, ja tocava el clavicordi i, als sis, el clavecí i el violí, alhora que ja componia els primers minuets. Si aquests prodigis no hagueren estat incentivats des de menuts, rarament els coneixeríem a En la pizarra dibujó diferentes círculos alrededor de otro más grande y, dentro de este último, había una palabra que despertó la curiosidad de los presentes: IMAGINARIO. En los círculos restantes había escritos conceptos tan diversos como literatura, teatro, arte, vino, música y filosofía. Una vez escrito y pintado todo el espacio posible, empezó a explicarnos la relación que existe entre todos estos conceptos. Entendimos que un imagina- rio se alimenta de las interacciones que mantenemos desde pequeños, de aquello que vemos, leemos y escuchamos. Lope de Vega hablaba, escribía y leía en castellano y latín a los 5 años, cuando escribió sus primeros sonetos. Mozart, a los cuatro años, ya tocaba el clavicordio y, a los seis, el clavecín y el violín, al mismo tiempo que ya componía los primeros minuetos. Si estos prodigios no hubieran estado incentivados desde pequeños, raramente los conoceríamos ahora como tales. Mientras avanzaba la explicación –que me ahorraré por la extensión acor- On the blackboard he draw some circles around one bigger circle and, inside of this one, there was a word that awakened interest in the class: IMAGINARY. In the other circles he had written concepts like literature, theatre, art, wine, music and philosophy. Once he was writ- ten and drawn as much as possible, he started the explanation of the connection among all of those concepts. We understood that an imaginary is fuelled by the inte- ractions we have since we are chil- dren, by all we see, read and listen. Lope de Vega spoke, wrote and read in Spanish and Latin at five, when he wrote his first sonnets. Mozart, at four, played the clavic- hord and, at six, the harpsichord and the violin, at the same time that he composed his first minuets. If these prodigies had not been stimulated since they were young hores d’ara com a tals. A mesura que avançava l’explicació –que m’estalviaré per l’extensió acordada i per a no avorrir gaire– anava entenent que l’imaginari personal és la memòria que tenim, com plasmem la realitat al nostre cervell, el lloc de la creativitat i una ciutat interior que no totes les persones tenen desperta. La imaginació, en la música i en el vi, motiva a explorar nous mons, noves sensacions, nous camins que existeixen sols de manera virtual i que es volen fer realitat. Bé és cert que al llarg dels segles el vi ha estat present en la literatura, en l’art, en la història, en la cuina i en la taula de qualsevol família. Però, i en la música? A alguns dels compositors més brillants de la història els ha agradat massa el vi –això ho debatrem un altre dia–, però si parlem de la música com a concepte, quina relació té amb el vi? En eixos anys en què vivia a Barcelona ja existien alguns estudis que parlaven del maridatge sonor, de la combinació explosiva i perfecta que poden arribar a resultar el vi i la música. Imaginem, doncs, que estem asseguts al saló d’una casa on hi ha un tocadiscs sobre la taula que reprodueix el Rèquiem de Mozart. Quin vi acompanyaria millor aquesta meravella? Doncs, segons Segvan, escolliríem, llavors, una Garnatxa potent, amb criança i robusta. Ara, si canviem el vinil i sona la ‘Primavera’ de Les quatre estacions, de Vivaldi, ens vindrà dada y para no aburrir demasiado– iba entendiendo que el imaginario personal es la memoria que tenemos, cómo plas- mamos la realidad en nuestro cerebro, el lugar de la creatividad y una ciudad inte- rior que no todas las personas tienen des- pierta. La imaginación, en la música y en el vino, motiva a explorar nuevos mundos, nuevas sensaciones, nuevos caminos que existen solo de manera virtual y que se quieren hacer realidad. Bien cierto es que a lo largo de los siglos el vino ha estado presente en la literatu- ra, en el arte, en la historia, en la cocina y en la mesa de cualquier familia. Pero, ¿y en la música? A algunos de los com- positores más brillantes de la historia les ha gustado demasiado el vino –eso lo debatiremos otro día–, pero si hablamos de la música como concepto, ¿qué rela- ción tiene con el vino? Cuando viví en Barcelona ya existían algunos estudios que hablaban del mari- daje sonoro, de la combinación explosiva y perfecta que pueden llegar a resultar el vino y la música. Imaginemos pues que estamos sentados en el salón de una casa en la que hay un tocadiscos sobre la mesa que reproduce el Réquiem, de Mozart. ¿Qué vino acompañaría mejor a esta maravilla? Pues, según Segvan, escogeríamos una Garnacha potente, con crianza y robusta. Ahora, si cambiamos el vinilo y suena la ‘Primavera’ de Las cuatro estaciones, de Vivaldi, nos apetecerá probar un vino alegre, aromático, con recuerdos florales y con una variedad que gusta a todo el children, probably we would not know them now. While we were listening the explanation –which I will not say here in order to be brief and not so boring– I was understanding that the individual imaginary is our memories, the way we express the reality in our brain, the place of creativity and an inner city that not everybody has awake. Imaginati- on, in music and wine, motivates to explore new worlds, new sen- sations, new paths that only exist virtually and they want to be real. It is true that over the centuries wine has been present in literature, art, history, cooking and on the table of lots of families. But, what about music? Some of the most brilliant composers in history liked wine too much –we will discuss it in other occasion–, but if we talk about music as a concept, which kind of connection has it with wine? When I lived in Barcelona there were some studies that talked about musical pairing, the explo- sive and perfect combination that could be wine and music. So let’s imagine that we are sitting in a house hall and there is a record player playing Requiem, by Mozart. Which wine would go with this wonder? Segvan said that we should choose a powerful, aged and ruby Grenache.