Tercer Número Terra de Vinyes #Hivern2019 Tercer Número Terra de Vinyes | Page 4
. 4
Oinós kai alethjia
TERRA DE VINYES
. 5
Oinós kai alethjia
VI I VERITAT
Vino y verdad
Wine and truth
Jordi Pla
Professor de Filosofia
Profesor de Filosofía
Teacher oh Philosophy
Il·lustracions/Ilustraciones/
Illustrations: Helga Pérez
Oinós kai aletheia, vi i veritat. Amb aquestes parau-
les expressà el poeta Alceu de Mitilene un misteri-
ós, inquietant i poderós vincle del vi amb la veritat.
Temps després, Plini el Vell traduiria la dita al llatí,
en una formulació que ens resulta més familiar: in
vino veritas. Quin tipus de peculiar veritat és aques-
ta que es revela amb el vi? Quina presència tenia
aquest beuratge en l’antiga cultura grega? Aques-
tes són les preguntes que ens proposem respondre
en les pròximes línies.
Començarem per la segona amb una reflexió breu
sobre el concepte de cultura. En primer lloc, l’eti-
mologia ens mostra amb claredat el vincle del vi
amb la cultura. El terme llatí cultus fa referència als
cultius i, en aquest sentit, el raïm de què es compon
el vi es cultiva. A més a més, curiosament solem
anomenar cultura a allò que no és natura i la parti-
cularitat del vi és que pot entendre’s com a natura
elaborada, transformada per la mà humana. També
en aquest cas el vincle és visible.
I, seguint la metàfora dels conreus, la paraula cul-
tura també fa referència a allò arrelat a la terra, és
a dir, a una sèrie de tradicions i costums que confi-
guren la vida en comú a un territori. En aquest sen-
tit, parlem de la cultura quan fem referència al lloc
on ens hem criat, on trobem un univers simbòlic
amb significat, on estan les nostres arrels. Podem
parlar, per exemple, de la cultura valenciana, ale-
manya o europea. El que haurem de veure, doncs,
és quin paper tenia el vi en l’antiga cultura grega i
de quines tradicions formava part.
Però, abans, pot resultar convenient analitzar una
tercera definició del concepte de cultura que s’opo-
saria a l’anterior. Si bé és cert que la cultura és allò
Oinós kai aletheia, vino y verdad. Con
estas palabras expresó el poeta Alceo de
Mitilene un misterioso, inquietante y
poderoso vínculo del vino con la verdad.
Tiempo después, Plinio el Viejo traduciría
el dicho al latín, en una formulación que
nos resulta más familiar: in vino veritas.
¿Qué tipo de peculiar verdad es esta que
se revela con el vino? ¿Qué presencia tenía
este brebaje en la antigua cultura griega?
Estas son las preguntas que nos propone-
mos responder en las próximas líneas.
Empezaremos por la segunda con una
reflexión breve sobre el concepto de cul-
tura. En primer lugar, la etimología nos
muestra con claridad el vínculo del vino
con la cultura. El término latín cultus
hace referencia a los cultivos y, en este
sentido, la uva de la cual se compone el
vino se cultiva. Además, curiosamen-
te solemos denominar cultura a lo que
no es naturaleza y la particularidad del
vino es que puede entenderse como na-
turaleza elaborada, transformada por
la mano humana. También en este caso
el vínculo es visible.
Y, siguiendo la metáfora de los culti-
vos, la palabra cultura también hace
referencia a aquello arraigado en la
tierra, es decir, a una serie de tradici-
ones y costumbres que configuran la
vida en común en un territorio. En este
sentido, hablamos de la cultura cuan-
do hacemos referencia al lugar donde
nos hemos criado, donde encontramos
un universo simbólico con significado,
donde están nuestras raíces. Podemos
hablar, por ejemplo, de la cultura va-
lenciana, alemana o europea. Lo que
tendremos que ver, pues, es qué papel
tenía el vino en la antigua cultura grie-
ga y de qué tradiciones formaba parte.
Pero, antes, puede resultar convenien-
te analizar una tercera definición del
concepto de cultura que se opondría
a la anterior. Si bien es cierto que la
cultura es aquello que nos arraiga, que
nos liga en la tierra, también nos re-
Oinós kai aletheia, wine and truth.
wine and truth. With these words
the poet Alcaeus of Mytilene talked
about a mysterious, disturbing and
powerful connection between wine
and truth. After some time, Pliny the
Elder translated the proverb into La-
tin in a sentence that sounds more
familiar to us: in vino veritas. Which
kind of particular truth reveals the
wine? Which presence had this drink
in the ancient Greek culture? The-
se are the questions we expect to
answer in the following lines.
We will start with the second questi-
on with a short reflection about the
concept of culture. First of all, ety-
mology shows us clearly the connec-
tion between wine and culture. The
Latin word cultus makes reference
to crops (cultius, in Catalan) and, in
this way, wine is made from raised
grape (cultivada, in Catalan). Mo-
reover, interestingly we usually call
culture to what is not nature and the
particularity of wine is that it can be
understood as an elaborated nature,
transformed by human hand. In this
case, the connection is also obvious.
And, following the crops metaphor,
the word culture also refers to so-
mething settled in a territory, that is,
to some traditions and customs that
become part of a shared life in a pla-
ce. In this sense, we are talking about
culture when we refer to the place
we grew up, where we find a sym-
bolic universe with sense, where our
roots are. We can talk, for example,
about Valencian, German or Euro-
pean culture. So, what we will have
to discover is which role played wine
in ancient Greek culture and which
traditions it belonged to.
But first, it could be convenient to
analyse a third definition of the cul-
ture concept which would disagree
que ens arrela, que ens lliga a la terra, també ens
referim a la cultura com a allò que ens eleva. La
cultura tindria, doncs, un component espiritual i
faria referència a allò que ens permet entendre’ns
i millorar com a éssers humans. Davant la cultura
particular i vinculada a un territori, aquesta última
definició faria referència a una dimensió universal
de la cultura capaç de transcendir al País Valencià, a
Alemanya o a Europa. Si creiem convenient nome-
nar aquesta última manera d’entendre la cultura és
perquè potser la veritat que el vi revela ens convida a
reflexionar sobre què és allò que ens fa humans, in-
dependentment del territori on hem nascut o vivim.
Cultius grecs, tradicions gregues, la condició hu-
mana pensada des de Grècia. La veritas del vi haurà
de ser pensada des del seu vincle amb la cultura i
el que proposem és centrar la nostra reflexió més
enllà del desenvolupament vitivinícola, des de la
presència i el significat del vi en les tradicions i cre-
ences de l’antiguitat. Comencem recordant que en
l’antiguitat, a més de l’ús quotidià, s’emprava el vi
com a beuratge inspirador per als banquets, ceri-
mònies en què, a més de menjar i beure, es discutia
sobre algun tema pactat prèviament. Un exemple
paradigmàtic seria El banquet, de Plató. Però també
el vi tenia la seua festa en l’antiguitat, l’Antesteria o
festa de les flors, celebrada entre febrer i març, en
la qual s’obrien les gerres de la verema de la darre-
ra tardor i se celebraven festejos dedicats a Dionís,
com es narra magistralment en Les bacants, d’Eu-
rípides.
Un dels trets centrals d’aquesta festa és la desmesura
amb què sempre se l’associa. De fet, la cerimònia re-
ligiosa que vertebra aquesta festa és l’orgia dionisía-
ca. Si bé és interessant analitzar el concepte d’orgia,
ferimos a la cultura como aquello que
nos eleva. La cultura tendría, pues, un
componente espiritual y haría referen-
cia a lo que nos permite entendernos y
mejorar como seres humanos. Frente a
la cultura particular y vinculada a un
territorio, esta última definición haría
referencia a una dimensión universal
de la cultura capaz de trascender en el
País Valenciano, en Alemania o en Eu-
ropa. Si creemos conveniente nombrar
esta última manera de entender la cul-
tura es porque quizás la verdad que el
vino revela nos invita a reflexionar so-
bre qué es aquello que nos hace huma-
nos, independientemente del territorio
donde hemos nacido o vivimos.
Cultivos griegos, tradiciones griegas,
la condición humana pensada desde
Grecia. La veritas del vino tendrá que
ser pensada desde su vínculo con la
cultura y lo que proponemos es centrar
nuestra reflexión más allá del desar-
rollo vitivinícola, desde la presencia y el
significado del vino en las tradiciones y
creencias de la antigüedad. Empeza-
mos recordando que en la antigüedad,
además del uso cotidiano, se empleaba
el vino como brebaje inspirador para
los banquetes, ceremonias en las que,
además de comer y beber, se discutía
sobre algún tema pactado previamen-
te. Un ejemplo paradigmático sería El
banquete, de Platón. Pero también el
vino tenía su fiesta en la antigüedad,
la Antesteria o fiesta de las flores, ce-
lebrada entre febrero y marzo, en la
cual se abrían las jarras de la vendimia
del último otoño y se celebraban corte-
jos dedicados a Dioniso, como se narra
magistralmente en Las bacantes, de
Eurípides.
Una de las características centrales de
esta fiesta es la desmesura con la que
siempre se la asocia. De hecho, la ce-
remonia religiosa que vertebra esta
fiesta es la orgía dionisíaca. Si bien
es interesante analizar el concepto de
orgía, empezaremos antes con unas
with the previous one. Although it is
true that culture ties us to a territory,
we also refer to culture as something
that raises us. So, culture will have a
spiritual component and would refer
to something that lets us understand
each other and improve as human
beings. Against particular and asso-
ciated to a territory culture, the last
definition will refer to a universal
dimension of culture able to emerge
in the Valencian Country, in Ger-
many and in Europe. If we think it
is appropriate to talk about this last
way of understanding culture it is
because the truth revealed by wine
invites us to reflect on what makes us
humans, independent of the territory
we were born or where we live.
Greek crops, Greek traditions, the
human condition thought from
Greece. Wine veritas will have to be
thought from its connection with
culture and what we suggest is to
focus our reflection beyond the li-
mits of winemaking development,
from the presence and the meaning
of wine in ancient traditions and
beliefs. We start remembering that
in antiquity, besides its current use,
wine was used as an inspiring drink
in banquets, ceremonies in which,
besides eating and drinking, people
discussed about some topics previ-
ously agreed. A paradigmatic exam-
ple would be Symposium, by Plato.
But also wine had its own festivity,
the Anthesteria or the flower fes-
tival, celebrated between February
and March. In this party they opened
wine jars from the last autumn grape
harvest and they celebrated it in ho-
nour of Dionysius, as it is narrated in
The Bacchae, by Euripides.
One of the main characteristics of
this festivity is that it is always re-
lated to excess. In fact, the religious
ceremony that supports it is the