Tercer Número Terra de Vinyes #Hivern2019 Tercer Número Terra de Vinyes | Page 4

. 4 Oinós kai alethjia TERRA DE VINYES . 5 Oinós kai alethjia VI I VERITAT Vino y verdad Wine and truth Jordi Pla Professor de Filosofia Profesor de Filosofía Teacher oh Philosophy Il·lustracions/Ilustraciones/ Illustrations: Helga Pérez Oinós kai aletheia, vi i veritat. Amb aquestes parau- les expressà el poeta Alceu de Mitilene un misteri- ós, inquietant i poderós vincle del vi amb la veritat. Temps després, Plini el Vell traduiria la dita al llatí, en una formulació que ens resulta més familiar: in vino veritas. Quin tipus de peculiar veritat és aques- ta que es revela amb el vi? Quina presència tenia aquest beuratge en l’antiga cultura grega? Aques- tes són les preguntes que ens proposem respondre en les pròximes línies. Començarem per la segona amb una reflexió breu sobre el concepte de cultura. En primer lloc, l’eti- mologia ens mostra amb claredat el vincle del vi amb la cultura. El terme llatí cultus fa referència als cultius i, en aquest sentit, el raïm de què es compon el vi es cultiva. A més a més, curiosament solem anomenar cultura a allò que no és natura i la parti- cularitat del vi és que pot entendre’s com a natura elaborada, transformada per la mà humana. També en aquest cas el vincle és visible. I, seguint la metàfora dels conreus, la paraula cul- tura també fa referència a allò arrelat a la terra, és a dir, a una sèrie de tradicions i costums que confi- guren la vida en comú a un territori. En aquest sen- tit, parlem de la cultura quan fem referència al lloc on ens hem criat, on trobem un univers simbòlic amb significat, on estan les nostres arrels. Podem parlar, per exemple, de la cultura valenciana, ale- manya o europea. El que haurem de veure, doncs, és quin paper tenia el vi en l’antiga cultura grega i de quines tradicions formava part. Però, abans, pot resultar convenient analitzar una tercera definició del concepte de cultura que s’opo- saria a l’anterior. Si bé és cert que la cultura és allò Oinós kai aletheia, vino y verdad. Con estas palabras expresó el poeta Alceo de Mitilene un misterioso, inquietante y poderoso vínculo del vino con la verdad. Tiempo después, Plinio el Viejo traduciría el dicho al latín, en una formulación que nos resulta más familiar: in vino veritas. ¿Qué tipo de peculiar verdad es esta que se revela con el vino? ¿Qué presencia tenía este brebaje en la antigua cultura griega? Estas son las preguntas que nos propone- mos responder en las próximas líneas. Empezaremos por la segunda con una reflexión breve sobre el concepto de cul- tura. En primer lugar, la etimología nos muestra con claridad el vínculo del vino con la cultura. El término latín cultus hace referencia a los cultivos y, en este sentido, la uva de la cual se compone el vino se cultiva. Además, curiosamen- te solemos denominar cultura a lo que no es naturaleza y la particularidad del vino es que puede entenderse como na- turaleza elaborada, transformada por la mano humana. También en este caso el vínculo es visible. Y, siguiendo la metáfora de los culti- vos, la palabra cultura también hace referencia a aquello arraigado en la tierra, es decir, a una serie de tradici- ones y costumbres que configuran la vida en común en un territorio. En este sentido, hablamos de la cultura cuan- do hacemos referencia al lugar donde nos hemos criado, donde encontramos un universo simbólico con significado, donde están nuestras raíces. Podemos hablar, por ejemplo, de la cultura va- lenciana, alemana o europea. Lo que tendremos que ver, pues, es qué papel tenía el vino en la antigua cultura grie- ga y de qué tradiciones formaba parte. Pero, antes, puede resultar convenien- te analizar una tercera definición del concepto de cultura que se opondría a la anterior. Si bien es cierto que la cultura es aquello que nos arraiga, que nos liga en la tierra, también nos re- Oinós kai aletheia, wine and truth. wine and truth. With these words the poet Alcaeus of Mytilene talked about a mysterious, disturbing and powerful connection between wine and truth. After some time, Pliny the Elder translated the proverb into La- tin in a sentence that sounds more familiar to us: in vino veritas. Which kind of particular truth reveals the wine? Which presence had this drink in the ancient Greek culture? The- se are the questions we expect to answer in the following lines. We will start with the second questi- on with a short reflection about the concept of culture. First of all, ety- mology shows us clearly the connec- tion between wine and culture. The Latin word cultus makes reference to crops (cultius, in Catalan) and, in this way, wine is made from raised grape (cultivada, in Catalan). Mo- reover, interestingly we usually call culture to what is not nature and the particularity of wine is that it can be understood as an elaborated nature, transformed by human hand. In this case, the connection is also obvious. And, following the crops metaphor, the word culture also refers to so- mething settled in a territory, that is, to some traditions and customs that become part of a shared life in a pla- ce. In this sense, we are talking about culture when we refer to the place we grew up, where we find a sym- bolic universe with sense, where our roots are. We can talk, for example, about Valencian, German or Euro- pean culture. So, what we will have to discover is which role played wine in ancient Greek culture and which traditions it belonged to. But first, it could be convenient to analyse a third definition of the cul- ture concept which would disagree que ens arrela, que ens lliga a la terra, també ens referim a la cultura com a allò que ens eleva. La cultura tindria, doncs, un component espiritual i faria referència a allò que ens permet entendre’ns i millorar com a éssers humans. Davant la cultura particular i vinculada a un territori, aquesta última definició faria referència a una dimensió universal de la cultura capaç de transcendir al País Valencià, a Alemanya o a Europa. Si creiem convenient nome- nar aquesta última manera d’entendre la cultura és perquè potser la veritat que el vi revela ens convida a reflexionar sobre què és allò que ens fa humans, in- dependentment del territori on hem nascut o vivim. Cultius grecs, tradicions gregues, la condició hu- mana pensada des de Grècia. La veritas del vi haurà de ser pensada des del seu vincle amb la cultura i el que proposem és centrar la nostra reflexió més enllà del desenvolupament vitivinícola, des de la presència i el significat del vi en les tradicions i cre- ences de l’antiguitat. Comencem recordant que en l’antiguitat, a més de l’ús quotidià, s’emprava el vi com a beuratge inspirador per als banquets, ceri- mònies en què, a més de menjar i beure, es discutia sobre algun tema pactat prèviament. Un exemple paradigmàtic seria El banquet, de Plató. Però també el vi tenia la seua festa en l’antiguitat, l’Antesteria o festa de les flors, celebrada entre febrer i març, en la qual s’obrien les gerres de la verema de la darre- ra tardor i se celebraven festejos dedicats a Dionís, com es narra magistralment en Les bacants, d’Eu- rípides. Un dels trets centrals d’aquesta festa és la desmesura amb què sempre se l’associa. De fet, la cerimònia re- ligiosa que vertebra aquesta festa és l’orgia dionisía- ca. Si bé és interessant analitzar el concepte d’orgia, ferimos a la cultura como aquello que nos eleva. La cultura tendría, pues, un componente espiritual y haría referen- cia a lo que nos permite entendernos y mejorar como seres humanos. Frente a la cultura particular y vinculada a un territorio, esta última definición haría referencia a una dimensión universal de la cultura capaz de trascender en el País Valenciano, en Alemania o en Eu- ropa. Si creemos conveniente nombrar esta última manera de entender la cul- tura es porque quizás la verdad que el vino revela nos invita a reflexionar so- bre qué es aquello que nos hace huma- nos, independientemente del territorio donde hemos nacido o vivimos. Cultivos griegos, tradiciones griegas, la condición humana pensada desde Grecia. La veritas del vino tendrá que ser pensada desde su vínculo con la cultura y lo que proponemos es centrar nuestra reflexión más allá del desar- rollo vitivinícola, desde la presencia y el significado del vino en las tradiciones y creencias de la antigüedad. Empeza- mos recordando que en la antigüedad, además del uso cotidiano, se empleaba el vino como brebaje inspirador para los banquetes, ceremonias en las que, además de comer y beber, se discutía sobre algún tema pactado previamen- te. Un ejemplo paradigmático sería El banquete, de Platón. Pero también el vino tenía su fiesta en la antigüedad, la Antesteria o fiesta de las flores, ce- lebrada entre febrero y marzo, en la cual se abrían las jarras de la vendimia del último otoño y se celebraban corte- jos dedicados a Dioniso, como se narra magistralmente en Las bacantes, de Eurípides. Una de las características centrales de esta fiesta es la desmesura con la que siempre se la asocia. De hecho, la ce- remonia religiosa que vertebra esta fiesta es la orgía dionisíaca. Si bien es interesante analizar el concepto de orgía, empezaremos antes con unas with the previous one. Although it is true that culture ties us to a territory, we also refer to culture as something that raises us. So, culture will have a spiritual component and would refer to something that lets us understand each other and improve as human beings. Against particular and asso- ciated to a territory culture, the last definition will refer to a universal dimension of culture able to emerge in the Valencian Country, in Ger- many and in Europe. If we think it is appropriate to talk about this last way of understanding culture it is because the truth revealed by wine invites us to reflect on what makes us humans, independent of the territory we were born or where we live. Greek crops, Greek traditions, the human condition thought from Greece. Wine veritas will have to be thought from its connection with culture and what we suggest is to focus our reflection beyond the li- mits of winemaking development, from the presence and the meaning of wine in ancient traditions and beliefs. We start remembering that in antiquity, besides its current use, wine was used as an inspiring drink in banquets, ceremonies in which, besides eating and drinking, people discussed about some topics previ- ously agreed. A paradigmatic exam- ple would be Symposium, by Plato. But also wine had its own festivity, the Anthesteria or the flower fes- tival, celebrated between February and March. In this party they opened wine jars from the last autumn grape harvest and they celebrated it in ho- nour of Dionysius, as it is narrated in The Bacchae, by Euripides. One of the main characteristics of this festivity is that it is always re- lated to excess. In fact, the religious ceremony that supports it is the