Tercer Número Terra de Vinyes #Hivern2019 Tercer Número Terra de Vinyes | Page 14
. 14
TERRA DE VINYES
estar a 400 metros sobre el nivel
del mar. Aquello más característico
de los vinos de esta bodega es el
subsuelo y la tierra caliza donde
residen las cepas. Si a este hecho le
añadimos que algunas de las cepas
ya hace 100 años que producen uva,
el resultado es sensacional. En las
parcelas de viña que podemos ver
desde la terraza tienen plantadas
las variedades negras de Monastrell,
Tempranillo y Embolicaire -esta
última variedad también adopta
los nombres de Bonicária y Trepat
y podemos encontrar las variedades
dialectales de Ambolicaire (Vinaròs),
Ambulicaire (Sant Mateu del
Maestrat), Bolicaire (Albocàsser),
Bonicaire (la Vall d’Albaida, la
Costera), Embolicaire (Alcalà de
Xivert, el Maestrat, les Useres) y
Bonicária (Ontinyent)-.
“En los libros está todo y,
leyéndolos, aprendí, en gran parte,
a hacer vino. A través del estudio
y los errores que he cometido, he
llegado donde quería”.
Sin tener práctica ni suficientes
conocimientos para hacer vino
de calidad, empezó la aventura.
Coincidió en las clases con un
familiar de Raúl Pérez –enólogo
reconocido del Bierzo– y ha estado
año tras año visitándolos para
aprender, como él dice, a cómo no
tiene que hacer el vino. Hasta el
2015, cuando se estableció en esta
finca, fue un ‘nómada’ que pasó
por tres bodegas diferentes.
que rodegen la casa, on podem també veure
el Penyagolosa i alguns pobles del voltant.
Xerrem de la climatologia d’aquestes terres i
ens sorprenen les baixes temperatures que hi
tenen, tot i estar a 400 metres sobre el nivell
de la mar. Allò més característic dels vins
d’aquest celler és el subsòl i la terra calcària
on resideixen els ceps. Si a aquest fet hi
afegim que alguns dels ceps ja fa 100 anys que
produeixen raïm, el resultat és sensacional. A
les parcel·les de vinya que podem veure des de
la terrassa tenen plantades les varietats negres
de Monastrell, Ull de Llebre i Embolicaire
-aquesta última varietat també adopta els
noms de Bonicària i Trepat i podem trobar les
varietats dialectals d’Ambolicaire (Vinaròs),
Ambulicaire (Sant Mateu del Maestrat), Bolicaire
(Albocàsser), Bonicaire (la Vall d’Albaida, la
Costera), Embolicaire (Alcalà de Xivert, el Maestrat,
les Useres) i Bonicària (Ontinyent)-.
“Als llibres està tot i, llegint-los, vaig aprendre, en
gran part, a fer vi. Mitjançant l’estudi i els errors
que he comés, he arribat on volia.”
Sense tindre pràctica ni suficients coneixements
per a fer vi de qualitat, va començar l’aventura.
Va coincidir en les classes amb un familiar de
Raúl Pérez –enòleg reconegut del Bierzo– i ha
estat any rere any visitant-los per a aprendre,
EL CELLER · VICENTE FLORS
they are 400 metres above sea level.
The most characteristic things about
this winery are the subsoil and the
calcareous soil where the vines are.
We can also say that some vines have
been producing grape for 100 years
and it is amazing. In the plots we
can see from the terrace they have
red varieties such as Monastrell,
Tempranillo and Embolicaire -this
last variety also takes the names
of Bonicária and Trepat and we
can find the dialectal varieties of
Ambolicaire (Vinaròs), Ambulicaire
(Sant Mateu del Maestrat), Bolicaire
(Albocàsser), Bonicaire (la Vall
d’Albaida, la Costera), Embolicaire
(Alcalà de Xivert, el Maestrat, les
Useres) and Bonicária (Ontinyent)-.
“Books tell you everything and I learned
how to make wine reading them.
Studying and making mistakes helped
me to arrive where I wanted to”.
Without having any experience or
knowledge enough about making
wine, the adventure began. He ran
into a relative of Raúl Pérez –a
well-known oenologist from El
Bierzo– and he visited them year
after year in order to learn, as he
says, how not to make the wine.
Until 2015, when he settled this
country house, he was a ‘nomad’
who was in three different wineries.
Vicent’s story is surprising and
we realise while we are having
brunch. It is a good sign when
. 15
com ell diu, a com no ha de fer el vi. Fins al
2015, quan es va establir en aquesta finca, va
ser un ‘nòmada’ que va passar per tres cellers
diferents.
La història de Vicent és sorprenent i, a mesura
que avança l’esmorzar, ens n’adonem més.
Quan hi ha silenci en taula sempre és bon
senyal, però aquests vins han sigut elaborats
a mida per a beure’ls en el context d’una bona
conversa i no volem ser menys. Li preguntem
pels aromes secundaris que percebem i Vicent
ens introdueix –després d’un bon glop de vi–
en l’espiral de l’etern debat d’allò que amb
major o menor mesura intentem transmetre
en aquesta revista: “És necessari llevar-nos la
por a beure vi. La gent ha de gaudir-lo i no pensar
en tecnicismes que allunyen el consumidor del
producte”, explica Vicent.
I així ha de ser. No cal mitificar el vi ni els
matisos que podem trobar en ell. Hem de ser
atrevits a l’hora de demanar, tastar i valorar
un vi. Cal que defensem eixa ampolla que ens
agrada sense por, encara que un reconegut
crític francés escriga en una revista que eixe vi
no li agrada.
La historia de Vicent es sorprendente
y durante el almuerzo nos damos más
cuenta de ello. Cuando hay silencio
en la mesa es buena señal, pero estos
vinos han sido elaborados a medida
para beberlos en el contexto de una
buena conversación y no vamos a
ser menos. Le preguntamos por los
aromas secundarios que percibimos
y Vicent nos introduce –después de
un buen trago de vino– en la espiral
del eterno debate de aquello que con
mayor o menor medida intentamos
transmitir en esta revista: “Es
necesario quitarnos el miedo a beber
vino. La gente tiene que disfrutarlo y
no pensar en tecnicismos que alejen
al consumidor del producto”, explica
Vicent.
Y así debe ser. No es necesario
mitificar el vino ni los matices que
podemos encontrar en él. Tenemos
que ser atrevidos a la hora de pedir,
probar y valorar un vino. Tenemos
que defender esa botella que nos
gusta sin miedo, a pesar de que un
reconocido crítico francés escriba en
una revista que ese vino no le gusta.
Después de almorzar bajamos a la
bodega, donde reposan las botas
de roble acompañadas de la calma
umbría que caracteriza las bodegas.
Vicent nos explica cómo trabajan la
vendimia y el peso final que tiene una
buena elección de la uva. “A medida
que vamos recogiendo el racimo, una
persona se encarga de ir ordenando la
fruta en las cajas como si fuéramos a
llevarla al mercado de abastos.
there is silence because people are
eating but these wines are made
in order to drink them with good
conversation and it is what we are
going to do. We ask him about the
secondary aromas we noticed and
Vicent introduces us –after a sip of
wine– into the spiral of the eternal
debate about what we are trying
to transmit in this magazine:
“We need to overcome the fear of
drinking wine. People have to enjoy
it and they don’t have to think
about technical terms that put off
the consumers,” explains Vicent.
And that is it. It is no necessary to
mythologise wine or its notes. We
have to be daring when we order,
try and appreciate a wine. We have
to defend the bottle we like without
fear, although a well-known
French critic says in a magazine he
does not like it.
After having brunch we go down
to the cellar, where we can find the
oak barrels and the dark calm which
characterises the cellars. Vicent
explains how they work with the
harvested grape and the final weight
that has a good choice of grape. “As
we are picking the bunch of grapes,
there is a person who is arranging
the fruit in boxes as if they had to
go to the market. If this person sees
something in bad condition, he or
she has to check which harvester
has picked it up in order to inform
the harvester. Moreover, I have an
oenologist (an intern) who runs
the harvest and she keeps things
under control.