Tercer Número Terra de Vinyes #Hivern2019 Tercer Número Terra de Vinyes | Page 14

. 14 TERRA DE VINYES estar a 400 metros sobre el nivel del mar. Aquello más característico de los vinos de esta bodega es el subsuelo y la tierra caliza donde residen las cepas. Si a este hecho le añadimos que algunas de las cepas ya hace 100 años que producen uva, el resultado es sensacional. En las parcelas de viña que podemos ver desde la terraza tienen plantadas las variedades negras de Monastrell, Tempranillo y Embolicaire -esta última variedad también adopta los nombres de Bonicária y Trepat y podemos encontrar las variedades dialectales de Ambolicaire (Vinaròs), Ambulicaire (Sant Mateu del Maestrat), Bolicaire (Albocàsser), Bonicaire (la Vall d’Albaida, la Costera), Embolicaire (Alcalà de Xivert, el Maestrat, les Useres) y Bonicária (Ontinyent)-. “En los libros está todo y, leyéndolos, aprendí, en gran parte, a hacer vino. A través del estudio y los errores que he cometido, he llegado donde quería”. Sin tener práctica ni suficientes conocimientos para hacer vino de calidad, empezó la aventura. Coincidió en las clases con un familiar de Raúl Pérez –enólogo reconocido del Bierzo– y ha estado año tras año visitándolos para aprender, como él dice, a cómo no tiene que hacer el vino. Hasta el 2015, cuando se estableció en esta finca, fue un ‘nómada’ que pasó por tres bodegas diferentes. que rodegen la casa, on podem també veure el Penyagolosa i alguns pobles del voltant. Xerrem de la climatologia d’aquestes terres i ens sorprenen les baixes temperatures que hi tenen, tot i estar a 400 metres sobre el nivell de la mar. Allò més característic dels vins d’aquest celler és el subsòl i la terra calcària on resideixen els ceps. Si a aquest fet hi afegim que alguns dels ceps ja fa 100 anys que produeixen raïm, el resultat és sensacional. A les parcel·les de vinya que podem veure des de la terrassa tenen plantades les varietats negres de Monastrell, Ull de Llebre i Embolicaire -aquesta última varietat també adopta els noms de Bonicària i Trepat i podem trobar les varietats dialectals d’Ambolicaire (Vinaròs), Ambulicaire (Sant Mateu del Maestrat), Bolicaire (Albocàsser), Bonicaire (la Vall d’Albaida, la Costera), Embolicaire (Alcalà de Xivert, el Maestrat, les Useres) i Bonicària (Ontinyent)-. “Als llibres està tot i, llegint-los, vaig aprendre, en gran part, a fer vi. Mitjançant l’estudi i els errors que he comés, he arribat on volia.” Sense tindre pràctica ni suficients coneixements per a fer vi de qualitat, va començar l’aventura. Va coincidir en les classes amb un familiar de Raúl Pérez –enòleg reconegut del Bierzo– i ha estat any rere any visitant-los per a aprendre, EL CELLER · VICENTE FLORS they are 400 metres above sea level. The most characteristic things about this winery are the subsoil and the calcareous soil where the vines are. We can also say that some vines have been producing grape for 100 years and it is amazing. In the plots we can see from the terrace they have red varieties such as Monastrell, Tempranillo and Embolicaire -this last variety also takes the names of Bonicária and Trepat and we can find the dialectal varieties of Ambolicaire (Vinaròs), Ambulicaire (Sant Mateu del Maestrat), Bolicaire (Albocàsser), Bonicaire (la Vall d’Albaida, la Costera), Embolicaire (Alcalà de Xivert, el Maestrat, les Useres) and Bonicária (Ontinyent)-. “Books tell you everything and I learned how to make wine reading them. Studying and making mistakes helped me to arrive where I wanted to”. Without having any experience or knowledge enough about making wine, the adventure began. He ran into a relative of Raúl Pérez –a well-known oenologist from El Bierzo– and he visited them year after year in order to learn, as he says, how not to make the wine. Until 2015, when he settled this country house, he was a ‘nomad’ who was in three different wineries. Vicent’s story is surprising and we realise while we are having brunch. It is a good sign when . 15 com ell diu, a com no ha de fer el vi. Fins al 2015, quan es va establir en aquesta finca, va ser un ‘nòmada’ que va passar per tres cellers diferents. La història de Vicent és sorprenent i, a mesura que avança l’esmorzar, ens n’adonem més. Quan hi ha silenci en taula sempre és bon senyal, però aquests vins han sigut elaborats a mida per a beure’ls en el context d’una bona conversa i no volem ser menys. Li preguntem pels aromes secundaris que percebem i Vicent ens introdueix –després d’un bon glop de vi– en l’espiral de l’etern debat d’allò que amb major o menor mesura intentem transmetre en aquesta revista: “És necessari llevar-nos la por a beure vi. La gent ha de gaudir-lo i no pensar en tecnicismes que allunyen el consumidor del producte”, explica Vicent. I així ha de ser. No cal mitificar el vi ni els matisos que podem trobar en ell. Hem de ser atrevits a l’hora de demanar, tastar i valorar un vi. Cal que defensem eixa ampolla que ens agrada sense por, encara que un reconegut crític francés escriga en una revista que eixe vi no li agrada. La historia de Vicent es sorprendente y durante el almuerzo nos damos más cuenta de ello. Cuando hay silencio en la mesa es buena señal, pero estos vinos han sido elaborados a medida para beberlos en el contexto de una buena conversación y no vamos a ser menos. Le preguntamos por los aromas secundarios que percibimos y Vicent nos introduce –después de un buen trago de vino– en la espiral del eterno debate de aquello que con mayor o menor medida intentamos transmitir en esta revista: “Es necesario quitarnos el miedo a beber vino. La gente tiene que disfrutarlo y no pensar en tecnicismos que alejen al consumidor del producto”, explica Vicent. Y así debe ser. No es necesario mitificar el vino ni los matices que podemos encontrar en él. Tenemos que ser atrevidos a la hora de pedir, probar y valorar un vino. Tenemos que defender esa botella que nos gusta sin miedo, a pesar de que un reconocido crítico francés escriba en una revista que ese vino no le gusta. Después de almorzar bajamos a la bodega, donde reposan las botas de roble acompañadas de la calma umbría que caracteriza las bodegas. Vicent nos explica cómo trabajan la vendimia y el peso final que tiene una buena elección de la uva. “A medida que vamos recogiendo el racimo, una persona se encarga de ir ordenando la fruta en las cajas como si fuéramos a llevarla al mercado de abastos. there is silence because people are eating but these wines are made in order to drink them with good conversation and it is what we are going to do. We ask him about the secondary aromas we noticed and Vicent introduces us –after a sip of wine– into the spiral of the eternal debate about what we are trying to transmit in this magazine: “We need to overcome the fear of drinking wine. People have to enjoy it and they don’t have to think about technical terms that put off the consumers,” explains Vicent. And that is it. It is no necessary to mythologise wine or its notes. We have to be daring when we order, try and appreciate a wine. We have to defend the bottle we like without fear, although a well-known French critic says in a magazine he does not like it. After having brunch we go down to the cellar, where we can find the oak barrels and the dark calm which characterises the cellars. Vicent explains how they work with the harvested grape and the final weight that has a good choice of grape. “As we are picking the bunch of grapes, there is a person who is arranging the fruit in boxes as if they had to go to the market. If this person sees something in bad condition, he or she has to check which harvester has picked it up in order to inform the harvester. Moreover, I have an oenologist (an intern) who runs the harvest and she keeps things under control.