Tercer Número Terra de Vinyes #Hivern2019 Tercer Número Terra de Vinyes | Page 12
. 12
EL CELLER · VICENTE FLORS
TERRA DE VINYES
VICENTE FLORS
Les Useres
Any de fundació 2007
Año de fundación 2007
Year of establishment 2007
Producció 12.000 ampolles/any
Producción 12.000 botellas/año
Production 12.000 bottles/year
A mesura que travessem els últims pobles abans
de les Useres veiem com, al fons del paisatge,
s’alça de forma majestuosa el gegant de pedra.
Com diu la rajola que hi ha al cim del massís:
“Muntanyer, sou al Penyagolosa, el cim senyera
del País Valencià, el més enlairat de l’àrea
lingüística valenciana”.
Arribem al celler que té el mateix nom que
el seu propietari, Vicent Flors (les Useres,
1955), un bodeguer que amb molta humilitat
i constància ha volgut seguir amb la tradició
vinícola familiar, ja que és la sisena generació de
vinaters. Sense pensar-s’ho, Vicent ens convida
a pujar a la part superior de la masia, on ha
preparat un esmorzar “dels bons”, com ell diu.
Treu formatges –del terreny, per descomptat–,
pa, embotit i vi i comença a contar-nos la seua
història a mesura que ens omple les copes.
“Tot i que ma mare és de les Useres, el meu iaio,
un bon dia, va decidir muntar un despatx de vi a
Almassora i ens hi vam traslladar. Jo he treballat
tota la vida al món de la banca, però sempre m’ha
agradat jugar a fer vi. Em vaig jubilar al desembre
del 2007 i vaig pensar: l’any que ve, professional”,
ens diu rient.
Quan es va jubilar, el 2007, va començar a estudiar
Enologia a Requena amb tots els ‘jovenets’ –com
ell els anomena–, perquè tenia clar que volia
fer vi, però sense jocs: aquesta vegada, ben fet.
Féiem referència al principi d’aquest article a la
humilitat que caracteritza el nostre entrevistat
i és que insisteix en totes les vegades que ha
fallat i s’ha equivocat per a arribar a tastar el que
tenim damunt la taula.
Vicent Flors és de les persones que saben contar
històries. Mentre s’arromanga per a tallar el
formatge ens explica la importància econòmica
i social que ha tingut sempre la vinya en aquesta
zona castellonenca que, fins i tot abans de la
fil·loxera, tenia més superfície vinícola que en
l’actualitat la regió de La Rioja. Eixim a una
terrassa per a contemplar els camps de vinya
Text/Texto/Text: Lluís Vila
Fotografia/Fotografía/Photography:
Maria Segrelles i Helga Pérez
Mientras atravesamos los últimos
pueblos antes de les Useres vemos
como, al fondo del paisaje, se levanta
de forma majestuosa el gigante de
piedra. Como dice el ladrillo que hay
en la cima del macizo: “Montañero,
estás a los pies del Penyagolosa, la
cima insignia del País Valenciano,
el más elevado del área lingüística
valenciana”.
Llegamos a la bodega que lleva el
mismo nombre que su propietario:
Vicent Flors (les Useres, 1955), un
bodeguero que con mucha humildad
y constancia ha querido seguir con la
tradición vinícola familiar, ya que es
la sexta generación de vinateros. Sin
pensárselo, Vicent nos invita a subir a
la parte superior de la masía, donde
ha preparado un almuerzo “de los
buenos”, como él dice. Saca quesos
–del terreno, por supuesto–, pan,
embutido y vino y empieza a contarnos
su historia mientras nos llena las copas.
“Aunque mi madre es de les Useres, mi
abuelo, un buen día, decidió montar un
despacho de vino en Almassora y nos
trasladamos allí. Yo he trabajado toda
la vida en el mundo de la banca, pero
siempre me ha gustado jugar a hacer
vino. Me jubilé en diciembre de 2007
y pensé: el año que viene, profesional”,
nos dice riendo.
Cuando se jubiló, en 2007, empezó
a estudiar Enología en Requena
con todos los ‘jovencitos’ –como
él los llama–, porque tenía claro
que quería hacer vino, pero sin
juegos: esta vez, bien hecho.
Hacíamos referencia al principio
de este artículo a la humildad que
caracteriza a nuestro entrevistado
y es que insiste en todas las veces
que ha fallado y se ha equivocado
para llegar a probar lo que tenemos
encima de la mesa.
While we are almost arriving to les
Useres we can see, at the background,
the majestic stone giant. As the brick
on the top says: “Mountaineer, you
are at the foot of Penyagolosa, the
most symbolic peak of the Valencian
Country, the highest one in the
Valencian linguistic area”.
We arrive to the winery that has the
same name as its owner: Vicent Flors
(Les Useres, 1955), a wine producer
who keeps his family wine tradition
with humility and determination,
since he is the sixth generation of wine
producers. Immediatly, Vicent invites
us to go upstairs, where he has already
prepared a very good brunch. He offers
cheeses –from here, of course–, bread,
cold meat and wine and he starts
telling us his story while he is filling
our wineglasses.
“Although my mother is from Les
Useres, my grandfather, one day,
decided to open a wine store in
Almassora and we moved there. I have
worked in the banking world all my
life but I have always liked making
wine. I retired at December 2007 and
I thought: the next year, professional”,
he says laughing.
When he retired, at 2007, he started
studying Oenology in Requena
with all the young people, because
he understood that he wanted to
make wine without games: this time
he wanted to do it properly. At the
beginning of the article we talked about
the humility of our interviewee and the
thing is that he insists on every time he
failed and he was wrong before getting
what we have on the table.
Vicent Flors es de las personas que
saben contar historias. Mientras se
remanga para cortar el queso nos
explica la importancia económica
y social que ha tenido siempre la
viña en esta zona castellonense que,
incluso antes de la filoxera, tenía más
superficie vinícola que actualmente
la región de La Rioja. Salimos a una
terraza para contemplar los campos
de viña que rodean la casa, donde
podemos también ver el Penyagolosa
y algunos pueblos de alrededor. Vicent Flors is that kind of person who
knows how to tell a story. While he
rolls up his sleeves in order to cut some
cheese, he is explaining us the economic
and social importance that the wine
has always had in this area of Castelló
which, even before the phylloxera
arrived, had more wine surface that
now La Rioja has. We go out to a
terrace in order to contemplate the
vineyards which surround the house,
where we can also see the Penyagolosa
and some nearby towns.
Hablamos de la climatología de estas
tierras y nos sorprenden las bajas
temperaturas que tienen a pesar de
estar a 400 metros sobre el nivel del mar.
Aquello más característico de los vinos de We talk about the weather in this area
and we are surprised about the low
temperatures they have although they
are 400 metres above sea level. The
most characteristic things about this
. 13