Tercer Número Terra de Vinyes #Hivern2019 Tercer Número Terra de Vinyes | Page 12

. 12 EL CELLER · VICENTE FLORS TERRA DE VINYES VICENTE FLORS Les Useres Any de fundació 2007 Año de fundación 2007 Year of establishment 2007 Producció 12.000 ampolles/any Producción 12.000 botellas/año Production 12.000 bottles/year A mesura que travessem els últims pobles abans de les Useres veiem com, al fons del paisatge, s’alça de forma majestuosa el gegant de pedra. Com diu la rajola que hi ha al cim del massís: “Muntanyer, sou al Penyagolosa, el cim senyera del País Valencià, el més enlairat de l’àrea lingüística valenciana”. Arribem al celler que té el mateix nom que el seu propietari, Vicent Flors (les Useres, 1955), un bodeguer que amb molta humilitat i constància ha volgut seguir amb la tradició vinícola familiar, ja que és la sisena generació de vinaters. Sense pensar-s’ho, Vicent ens convida a pujar a la part superior de la masia, on ha preparat un esmorzar “dels bons”, com ell diu. Treu formatges –del terreny, per descomptat–, pa, embotit i vi i comença a contar-nos la seua història a mesura que ens omple les copes. “Tot i que ma mare és de les Useres, el meu iaio, un bon dia, va decidir muntar un despatx de vi a Almassora i ens hi vam traslladar. Jo he treballat tota la vida al món de la banca, però sempre m’ha agradat jugar a fer vi. Em vaig jubilar al desembre del 2007 i vaig pensar: l’any que ve, professional”, ens diu rient. Quan es va jubilar, el 2007, va començar a estudiar Enologia a Requena amb tots els ‘jovenets’ –com ell els anomena–, perquè tenia clar que volia fer vi, però sense jocs: aquesta vegada, ben fet. Féiem referència al principi d’aquest article a la humilitat que caracteritza el nostre entrevistat i és que insisteix en totes les vegades que ha fallat i s’ha equivocat per a arribar a tastar el que tenim damunt la taula. Vicent Flors és de les persones que saben contar històries. Mentre s’arromanga per a tallar el formatge ens explica la importància econòmica i social que ha tingut sempre la vinya en aquesta zona castellonenca que, fins i tot abans de la fil·loxera, tenia més superfície vinícola que en l’actualitat la regió de La Rioja. Eixim a una terrassa per a contemplar els camps de vinya Text/Texto/Text: Lluís Vila Fotografia/Fotografía/Photography: Maria Segrelles i Helga Pérez Mientras atravesamos los últimos pueblos antes de les Useres vemos como, al fondo del paisaje, se levanta de forma majestuosa el gigante de piedra. Como dice el ladrillo que hay en la cima del macizo: “Montañero, estás a los pies del Penyagolosa, la cima insignia del País Valenciano, el más elevado del área lingüística valenciana”. Llegamos a la bodega que lleva el mismo nombre que su propietario: Vicent Flors (les Useres, 1955), un bodeguero que con mucha humildad y constancia ha querido seguir con la tradición vinícola familiar, ya que es la sexta generación de vinateros. Sin pensárselo, Vicent nos invita a subir a la parte superior de la masía, donde ha preparado un almuerzo “de los buenos”, como él dice. Saca quesos –del terreno, por supuesto–, pan, embutido y vino y empieza a contarnos su historia mientras nos llena las copas. “Aunque mi madre es de les Useres, mi abuelo, un buen día, decidió montar un despacho de vino en Almassora y nos trasladamos allí. Yo he trabajado toda la vida en el mundo de la banca, pero siempre me ha gustado jugar a hacer vino. Me jubilé en diciembre de 2007 y pensé: el año que viene, profesional”, nos dice riendo. Cuando se jubiló, en 2007, empezó a estudiar Enología en Requena con todos los ‘jovencitos’ –como él los llama–, porque tenía claro que quería hacer vino, pero sin juegos: esta vez, bien hecho. Hacíamos referencia al principio de este artículo a la humildad que caracteriza a nuestro entrevistado y es que insiste en todas las veces que ha fallado y se ha equivocado para llegar a probar lo que tenemos encima de la mesa. While we are almost arriving to les Useres we can see, at the background, the majestic stone giant. As the brick on the top says: “Mountaineer, you are at the foot of Penyagolosa, the most symbolic peak of the Valencian Country, the highest one in the Valencian linguistic area”. We arrive to the winery that has the same name as its owner: Vicent Flors (Les Useres, 1955), a wine producer who keeps his family wine tradition with humility and determination, since he is the sixth generation of wine producers. Immediatly, Vicent invites us to go upstairs, where he has already prepared a very good brunch. He offers cheeses –from here, of course–, bread, cold meat and wine and he starts telling us his story while he is filling our wineglasses. “Although my mother is from Les Useres, my grandfather, one day, decided to open a wine store in Almassora and we moved there. I have worked in the banking world all my life but I have always liked making wine. I retired at December 2007 and I thought: the next year, professional”, he says laughing. When he retired, at 2007, he started studying Oenology in Requena with all the young people, because he understood that he wanted to make wine without games: this time he wanted to do it properly. At the beginning of the article we talked about the humility of our interviewee and the thing is that he insists on every time he failed and he was wrong before getting what we have on the table. Vicent Flors es de las personas que saben contar historias. Mientras se remanga para cortar el queso nos explica la importancia económica y social que ha tenido siempre la viña en esta zona castellonense que, incluso antes de la filoxera, tenía más superficie vinícola que actualmente la región de La Rioja. Salimos a una terraza para contemplar los campos de viña que rodean la casa, donde podemos también ver el Penyagolosa y algunos pueblos de alrededor. Vicent Flors is that kind of person who knows how to tell a story. While he rolls up his sleeves in order to cut some cheese, he is explaining us the economic and social importance that the wine has always had in this area of Castelló which, even before the phylloxera arrived, had more wine surface that now La Rioja has. We go out to a terrace in order to contemplate the vineyards which surround the house, where we can also see the Penyagolosa and some nearby towns. Hablamos de la climatología de estas tierras y nos sorprenden las bajas temperaturas que tienen a pesar de estar a 400 metros sobre el nivel del mar. Aquello más característico de los vinos de We talk about the weather in this area and we are surprised about the low temperatures they have although they are 400 metres above sea level. The most characteristic things about this . 13