En alguns casos, el propi sentiment de pèrdua que representa el fet que el nostre fill/a passi de nen a adolescent genera pors i resistències que sovint es manifesten amb actituds parentals que dificulten la relació familiar. Per exemple, la por a que facin errors ens pot portar a actituds de sobreprotecció que dificultin el desenvolupament de la seva autonomia. En altres casos, la mirada envers aquest canvi pot ser il.lusionant, perquè suposa més autonomia, l’entrada a un món més proper a l’adult, i la recuperació d’espais personals com a pares.
Aquesta vivència pot fer-nos pensar que ja no hem d'estar tant presents i potser oblidar-nos que en el procés de desenvolupament personal adolescent els pares hi tenim un paper molt important també.
La recerca de la IDENTITAT
5
Quin acompanyament podem fer als pares a tots aquests canvis?
D’entrada és important que connectem amb com ens sentim nosaltres davant el canvi, perquè això condicionarà molt el tipus d’acompanyament que tendirem a fer.