9
Quines van ser les pors que teníeu en saber que anàveu a ser pares?
Núria: En el meu cas, el part, era el que em feia més angunia, però tot va anar perfecte.
David: La meva major por...Crec que canviar els bolquers, no ho havia fet mai i la veritat m’esperava fer-ho uns quants anys després, però ja no hi havia marxa enrere.
En una sola paraula, com definiries la maternitat?
Núria: “Sorprenent”, perquè passes de pensar en tú mateixa i comences a pensar en que un nadó està tan indefens.
David: La meva paraula seria...Uf no sé...crec que seria “Felicitat” perquè l’alegria que et dóna un nen petit o una nena petita no té preu.
Com va evolucionar la vostra relació amb el nen?
David: Al principi tot anava perfecte, però quan va néixer el problemes van començar a sortir, que si ara et toca, que si no sé que... Però ho vam acabar superant i portem junts des de que jo tenia 17 i ella tenia 16, portem 6 anys junts.
I per acabar, canviarieu alguna cosa del que us va passar?
David: No, només canviaria que tot això hagués passat uns deu anys després, perquè et perds una etapa molt importat en l’adolescència.
Núria: Jo igual, canviaria l’edat, però ara mateix en Toni és el que més estimo i ja no m’imagino una vida sense ell.