Suport Bojan Krkic Agost 2012 | Page 28

Cristina Sangrà

S

28

Recordo aquell dia com si hagués sigut ahir, aquell Barça- Llevant, jornada 17, temporada 10/11... Suposo que et deu sonar aquesta data oi? Vas jugar-hi tu com a titular i gracies al meu pare, que va aconseguir entrades gairebé tocant la gespa et vaig poder veure, a menys de 10 metres, corrent per la banda, fent-ho perfecte!

Recordo que hi posaves moltes ganes, molta il·lusió, però la pilota no va voler entrar, i això que d’oportunitats no te’n van faltar, et vaig fer moltíssimes fotografies, gairebé podia veure la teva suor, estava molt contenta, que podia més podia demanar? Però, en un moment del partit, Guardiola va decidir que era hora de canviar-te, i en aquell moment, tot va canviar per complet, quan van anunciar la teva substitució em va fer un bolc el cor? Perquè? Si ho estaves fent perfectament? I la teva cara no va ser per menys, vas fer una mirada que no crec que pugui oblidar mai.

Una mirada que demostrava impotència, ràbia i frustració.

13 de maig de 2011

Recordes aquesta data? Aquella tarda va ser la celebració de la lliga al Camp Nou, un dia que sens dubte mai oblidaré, vaig arrossegar als meus amics, ens vam posar les samarretes del barça, ens vam pintar la cara i vam anar literalment al Camp Nou corrents (també s’ha de dir que vivim al costat jajaja), vam anar tan ràpid que vam poder seure al millor lloc de l’estadi, just rodera de la zona vip, al costat de la sortida dels jugadors, gairebé podíem tocar el camp. Vam esperar tota la tarda fins que vau arribar, jo estava molt nerviosa, perquè en qualsevol moment podien anunciar que ja estàveu arribant al Camp Nou i que TU, si, TU, BOJAN KRKIC, apareixeries a poc més de 100 metres davant meu, i aquest sentiment d’alegria i de nerviosisme cada vegada creixia més dins meu.

Finalment el moment va arribar, l’afició aplaudia, i tu estaves allà, i jo, no podia parar de fer-te fotografies. Va arribar el moment de les presentacions i de parlar, tothom aplaudia molt quan sentia el nom de MESSI, PIQUÉ, INIESTA, VILLA.... Però quan van dir BOJAN no es va sentir tots els crits i aplaudiments sentits anteriorment, era com si l’afició no et vulgues, i a mi em va sabre molt greu. A continuació els jugadors van començar a dir una petita frase en honor al Barça, l’afició, Catalunya, i altra vegada, quan et va tocar a tu, l’afició no hi va parar molta atenció, i va ser en aquell moment quan vaig tindre per segur que la temporada següent probablement ja no vestiries els colors blaugrana, i així va ser, has anat a la Roma, un equip fora de Catalunya, d’Espanya, però a on de ven segur que et sents més a gust que al Barça, però això no vol dir que el meu sentiment t’aprecií i d’estimació cap a tu hagi disminuït, per mi sempre seràs el meu estimat Bojan, “lo menudet de Linyola.