Malgrat que no és gens habitual que els músics d'una orquestra es moguin per l'escenari, hi ha
alguns antecedents històrics que val la pena conèixer. El primer d'ells és la Simfonia dels adéus
de Franz Joseph Haydn (1732—1809). Aquest compositor austríac era el director de l'orquestra
del príncep d’Esterházy que acostumava a passar llargues temporades al Palau d'Esterhaza, una
sumptuosa edificació de més de 120 habitacions, jardins, teatre d'òpera, teatre de titelles i bosc
per sortir de cacera. El palau, situat en territori hongarès, estava a només 100 kilòmetres de
Viena, però en aquella època quedava molt aïllat. El fet és que l'any 1772, l'estada del príncep al
palau s'allargava més del que estava previst i els músics es van queixar a Haydn: volien tornar a
la capital per passar les festes de Nadal amb les seves famílies. Haydn va enviar el missatge a
l'amo de la manera més subtil i, alhora, clara: els músics, en el darrer moviment de l'obra, van
abandonant l'escenari. L'endemà, el príncep va decidir tornar a la capital.
En aquest cas, la coreografia va ser ben senzilla: a mesura que els músics anaven acabant de
tocar el seu paper, apagaven l'espelma que il·luminava el seu faristol i abandonaven l'escenari. El
missatge que Haydn va voler transmetre amb aquest moviment escènic va quedar ben clar: el
príncep va entendre que els músics volien acabar de tocar i tornar a casa.
En els darrers anys hi ha hagut orquestres que han incorporat el moviment escènic en algunes de
les seves produccions per reforçar la comunicació, per incidir en allò que vol expressar l'obra. És
el cas dels músics de l’Orquesta Juvenil Simón Bolívar de Veneçuela que, sota la direcció de
Gustavo Dudamel, sovint mouen tot el cos per seguir el ritme de la música i multiplicar així l'efecte
rítmic, simpàtic i ballable de la música que interpreten. Aquí hi ha un fragment de l'obra de
Leonard Bernstein West Side Story (2'37") interpretat per una orquestra de més de 150 membres
a ritme de mambo:
http://www.youtube.com/watch?v=yEuYGVAn4Jw
Si es vol comparar amb una versió més tradicional, aquí hi ha el mateix mambo (2'29") interpretat
per una orquestra bielorussa que no incorpora cap moviment escènic predeterminat:
http://www.youtube.com/watch?v=fcRGFS1TSvQ
Aquí hi ha un altre exemple d'una interpretació d'una orquestra que, per reforçar la comunicació i
el missatge de la música que interpretaven, van incorporar el moviment escènic. Es tracta de
l'Orquestra de Cambra del Garraf que, sota la direcció de Guerassim Voronkov, interpretaven La
Battalia del compositor del Barroc Franz Biber (1644—1704). Al segon moviment d'aquesta obra
l'autor fa sonar diverses melodies populars alhora, sense que tinguin res a veure unes amb les
altres: només es tracta de reproduir el guirigall sonor de les festes populars. Els músics de
Dossier pedagògic Somnis de Músic