Professorat
Per saber-ne més
Una mica de…
Música descriptiva
La música que Mendelssohn va escriure per a l'obra teatral El somni d'una nit d'estiu de
Shakespeare és, naturalment, música descriptiva. Per què? Doncs perquè l'autor va voler
descriure, explicar musicalment, allò que passava dalt de l'escenari. Si més no, va voler pintar el
decorat musical amb trets reconeixedors que ens situessin en l'acció que explica l'obra: música
que ens situés en el món bucòlic i d'ensomni de les fades, música teatral i humorística que
descrigués la pantomima que es representa dintre mateix de l'obra, música nupcial per
representar els casaments que s'hi celebren... Si coneixem l'argument que ens estan explicant,
entendrem molt millor la música que sona.
El gran debat sobre la música descriptiva s'enceta quan ens preguntem: I si no coneixem
prèviament l'argument? Podríem descobrir què és allò que descriu la música si no tenim
informació prèvia? Vol dir alguna cosa la música? Les notes que toquen els instruments, porten
algun missatge? Es pot utilitzar la música per explicar idees concretes? Els humans ens hem fet
aquestes preguntes sobre el significat de la música des de temps immemorials. Hi ha hagut
opinions de tot tipus, des dels que creuen que la música pot transmetre sentiments i idees ben
concretes, fins als que diuen que d’això, res de res. Un d’aquests últims va ser el rus Igor
Stravinsky, un dels compositors més importants de la història, que ho va deixar ben clar: “La
música és incapaç d’expressar res per ella mateixa”.
Naturalment, qualsevol d’aquestes opinions ha d’estar argumentada, matisada i recolzada per mil
exemples, però el cas és que la música és un llenguatge i, com a tal, diu coses. El problema
radica en el fet que, en ser un llenguatge bastant abstracte, pot ser que el missatge que l’autor
volia transmetre no arribi amb claredat a l’oient o que, fins i tot, qui escolta una obra musical
interpreti el contrari del que l’autor volia dir. La música és així! Molt sovint diem d’alguna música
que és romàntica quan, en el fons, el que l’autor volia era que fos trista. Per què ens hem
equivocat? Doncs, no hi ha hagut error: a nosaltres ens ha transmès romanticisme, mentre que a
algú altre potser sí que li haurà transmès tristor, com l’autor volia. El paper de l’oient en la música
és actiu i, per tant, el missatge no sempre és unívoc.
La música descriptiva, però, és un tipus de música que pretén explicar coses molt concretes. Es
tracta de traduir a la música fets, sensacions o sentiments que s’expressen prèviament d’alguna
altra manera: en un quadre, en una novel·la, en un poema... Un compositor pot sentir-se inspirat