e) Es pot finalitzar l'activitat editant un audiovisual en què les imatges siguin els dibuixos que s'han
produït i la música sigui el fragment corresponent de l'obra de Mendelssohn.
La “Dansa dels comediants” (1'32") es pot escoltar aquí:
http://www.youtube.com/watch?v=sX1qWCp2Qjg
I el “Nocturn” (6'16"), aquí (es pot aturar l'audició al minut 1'53" baixant el volum):
http://www.youtube.com/watch?v=HCIYJrc4ewI
3. La música descriptiva
A l'apartat "Per saber-ne més" hi ha un article dedicat a la música descriptiva que pot ajudar a
l'hora de dur a terme aquesta proposta didàctica. La proposta es basa en l'audició de la “Marxa
fúnebre” del Somni d'una nit d'estiu de Mendelssohn i la comparació amb d'altres marxes fúnebres
d'altres autors, tenint en compte que totes elles tenen un toc de bon humor, d'ironia i de joc.
Recordem, però, que tota la música que Mendelssohn va compondre per a aquesta obra de teatre
és descriptiva: descriu la cerimònia del casament, descriu el món de les fades, el món dels
comediants, l'enterrament d'un personatge... i també el brunzit dels insectes que molesten la reina
Titània i no la deixen dormir. Podeu escoltar aquestes mosques i borinots en la primera intervenció
del cor quan les fades espanten els insectes perquè la reina dormi (en la versió que hem
seleccionat hi participa un cor de noies):
http://www.youtube.com/watch?v=dFraFbya9Kc
Al llarg de al història hi ha hagut molts compositors que han escrit marxes fúnebres en motiu de la
mort d'algú: una música trista i intensa, que hauria de sonar mentre es trasllada el taüt a la tomba.
Una de les més famoses és la que va escriure Chopin a la seva Sonata núm. 2 per a piano (9'32"):
http://www.youtube.com/watch?v=z86Is_z-ziA
Però també es dóna el cas de molts autors que han compost marxes fúnebres amb un toc
humorístic i amb ironia. Es tracta de músiques que, malgrat que mantenen l'aire trist i recollit propi
d'una marxa fúnebre, inclouen algun gir inesperat o algun element simpàtic que provoca el xoc de
significats: d'una banda la tristor i de l'altra el bon humor. Aquest xoc, aquesta contradicció, és la
que fa que se'ns dibuixi un somriure al rostre quan escoltem les obres següents: