estat proporcional a la complexitat tècnica de la música. Això no ha passat en altres cultures, que
segueixen tenint el moviment com a part indestriable de la música (Àfrica, Polinèsia...).
Són molts els autors que han defensat la utilització del moviment i de la dansa per facilitar
l'aprenentatge de la música com a mínim des de set punts de vista: en primer lloc, l'acció i el
moviment del nostre cos són l'origen de la producció musical; en segon lloc, la música és
generadora de moviment i la tríada formada per so-moviment corporal-percepció auditiva hauria
de ser inseparable; en tercer lloc, la música està formada per molts elements que també són
propis de la dansa com el ritme, els accents o les respiracions; en quart lloc, hi ha molts conceptes
musicals que es poden aprendre experimentant amb el moviment (contratemps, cadències...); en
cinquè lloc, gràcies al moviment, la música guanya en expressivitat, com passa en els concert
tradicionals amb els moviments del director o dels solistes; en sisè lloc, la música és capaç
d'accelerar o alentir el ritme del nostre cos, sigui amb una música relaxant o, al contrari, amb
música energètica, motivadora i festiva que ens posi el cos en marxa; finalment, el moviment i la
dansa ajuden a la comprensió d'altres arts entre les quals, sense cap dubte, hi ha la música.
Moltes de les idees dels tres paràgrafs anteriors estan extretes de l'article "Música y movimiento:
variaciones sobre un mismo tema" de Gregorio Vicente, publicat a la revista Eufonía, al número de
gener-febrer-març de 2012 que inclou una extensa bibliografia sobre el tema. A tall de conclusió,
l'article en qüestió acaba amb una concepció de l'educació musical "fonamentada en el ritme i el
moviment que, a través de l'harmonia entre el cos i la ment, afavoreixi la musicalitat de l'infant i el
desenvolupament de l'ésser humà en la seva totalitat".
Si ja heu visionat els vídeos que proposem a l'apartat "Participació abans del concert. El moviment
escènic" haureu vist i escoltat com la música guanya en expressivitat quan incorpora el moviment.
Això també passa quan parlem: si volem que allò que estem dient arribi millor a qui ens escolta,
acostumem a afegir-hi gestualitat, mirades, canvis en l'entonació... El moviment és una eina
indispensable per expressar-nos.
1.1. Ens movem a l'aula
Proposem als alumnes d'aprendre un text de memòria (pot ser un poema breu o l'inici d'una
novel·la o d'un conte) i recitar-lo tot incorporant-hi moviments: desplaçaments per l'aula mentre es
recita, mirades directes a la resta de companys, moviments de braços, del cap, del tors,
incorporar-hi ganyotes o cares expressives... Fer una mica de teatre per comprovar que el
moviment ens ajuda a transmetre allò que volem dir. Alhora, explorem l'espai de l'aula per la qual
no estem acostumats a moure'ns gaire: busquem racons, pugem a una cadira, ens apropem a un
armari...