SOMNIS DE MUSIC | Page 14

Es tocava entre els actes quart i cinquè. És el fragment més famós de Marxa nupcial 5'00" tota l'obra: s'ha imposat com a música de casament arreu del món. Al final de l'obra de Shakespeare hi ha tres casaments alhora, així que la música de noces hi és ben present. Marxa fúnebre 1'30" Paròdia d'una marxa fúnebre: comença el fagot marcant el ritme (amb l'ajut de la timbala) i s'incorpora el clarinet amb una melodia trista, però amb tocs d'humor. Acaba el fagot sol amb una nota ben greu. A l'obra de teatre s'interpretava mentre els comediants fan la seva representació. Intermezzo 4'00" Cor 1 4'00" Obertura 4’00” Cor 2 5'00" Al final del segon acte. Com unes onades que venen i marxen o com corredisses de les fades entre les branques d'un bosc màgic. Cal una feina molt important de compenetració ja que cada "onada" està interpetada per diferents instruments que no toquen tota l'estona, sinó que fan només un fragment de la melodia i la deixen a l'aire per a que un altre la reculli. El joc de colors de l'orquestra és constant: ara cordes, ara fustes, ara metalls, ara greus, ara aguts... Un solo de violoncels introdueix la petita marxa final, simpàtica i alegre, amb un ritme ben marcat i bon humor. Les fades vetllen el son de la reina Titània: espanten serps, tritons, eriçons, escarbats i aranyes per a que la reina dormi tranquil·la. També demanen al rossinyol que entoni una cançó de bressol. L'orquestra imita el molest brunzit dels insectes. Aquest fragmet va ser compost per Mendelssohn als 17 anys i apunta l’esperit joganer que impregna la resta de números que va compondre quinze anys més tard. Després dels quatre acords màgics del món de les fades i sobre la música de l'obertura, el cor canta: "Balleu tots alegrement i que cantin les fades i els follets".