SOMNIS DE MUSIC | Page 3

Concert Presentació Presentació del concert i el seu repertori Somnis de músic és un concert protagonitzat per fragments de la música simfònica que Felix Mendelssohn va compondre per a l'obra teatral El somni d'una nit d'estiu. La Jove Orquestra Nacional de Catalunya (Alevins) i el Cor Infantil Amics de la Unió de Granollers no interpreten l'obra seguint els cànons habituals del concert simfònic, sinó que incorporen el moviment escènic com a part fonamental del concert. Els joves músics que toquen i canten l'obra són intèrprets i alhora protagonistes del fil conductor del concert: els somnis que com a joves músics tenen de cara al futur. Què creuen que els aportarà la música? Esdevindran músics professionals? Seguiran tocant sempre? Què és la música per a ells? Quins somnis tenen? La música de Mendelssohn es barreja amb els seus pensaments i amb el moviment escènic: res no és fix ni immutable, i el futur encara menys, i tot està en constant moviment. El concert s'adreça principalment a nois i noies adolescents, la mateixa franja d'edat dels intèrprets, els joves de la JONC Alevins. No s'explica una història concreta amb un argument tancat, sinó que el concert es basa en la música i el suggeriment artístic —poètic, visual i sensorial— que aporten el moviment i l'escenografia. Els diferents fragments musicals (que majoritàriament s'interpreten de memòria, sense partitura) s'enllacen amb frases dels músics mateixos i de personalitats de la història que apunten quins són els seus somnis i les seves vivències musicals. El moviment és el fil conductor del concert. La proposta parteix de la idea que tot es mou, que tot està en moviment. La nostra vida està en constant moviment, res no es manté estàtic per sempre, el nostre cos és en constant moviment (fins i tot quan dormim!), el nostre cervell, l'aire que respirem, l'espai que ocupem... El moviment constant de les coses, de les idees i dels sentiments s'explica en aquest concert a través de la música. La música clàssica sempre s'ha caracteritzat per moure's molt poc des del punt de vista escènic i això crea una contradicció: si la música és moviment (ens fa ballar o portar el ritme, es desenvolupa en el temps i provoca canvis, moviments, en l'ànim de la gent que escolta), com és que visualment es mou tan poc? Com és que en una orquestra tot sembla tan estàtic? A més, tots sabem que un percentatge molt alt de les sensacions que ens arriben al cervell entren pel sentit de la vista: allò que veiem sempre té un impacte molt més alt que allò que escoltem, o que toquem, o que olorem. Aquest concert proposa interpretar una obra cabdal de la música del Romanticisme afegint-hi el moviment escènic per tal de multiplicar la comunicació amb el públic. Dossier pedagògic Somnis de Músic