de la obra, reflectint com aquesta es pot veure des de dues bandes diferents,
des de dues maneres de pensar oposades.
Ara però, les transicions d’escena a escena són bastant feixugues, els sons
dels altaveus mal apagats junt amb la foscor i la claror contínuament alternantse per les escenes tan curtes, fan que al final se’t faci pesat. A més a més, les
repeticions
d’alguns exercicis, a part de fer veure al públic
el
desenvolupament dels protagonistes, fan que l’espera se’t faci desesperant.
Cal destacar però, que l’actuació dels actors i actrius és fantàstica, ja que es
veu perfectament com es submergeixen dins del paper, i quedes enlluernat
pels detalls i l’intimisme de cada personatge;la màgia que té cadascun és, sens
dubte, especial. Aconsegueixen que puguis trobar un fet característic i
identificatiu de cadascú.
Un fet curiós és que l’Elena Tarrats, que fa de Laura, va ser estudiant del B7 i
això ens va permetre, als alumnes que vam anar a veure l’obra, sentir-nos
identificats o més propers al personatge.
Anna Torres i Alba Jalencas
4t C