L’efecte
“PODEMOS”
Podemos és un partit polític liderat per Pablo Iglesias, alies “el coletas”. Va participar a les eleccions europees on va treure cinc eurodiputats de cinquanta quatre que pot tenir Espanya. Ha esdevingut un partit que ha empès amb força el bipartidisme ja que és un partit creat com a resposta política als abusos que feien els dirigents populars i socialistes.
Als seus orígens, un grup d’intel•lectuals madrilenys van decidir escriure un manifest recolzant la indignació dels seus veïns de municipi. Un dels professors que participà al manifest va ser Juan Carlos Monedero, després el 3r del partit.
Però el líder carismàtic és Pablo Iglesias. Ell és un professor que, abans de dedicar-se a la política, era un analista polític de televisió. Però ara es podria dir que és anticapitalista, d’esquerres, demagògic i populista. Surt sempre a la “Sexta noche”, explicant les seves idees. Defensa la sortida d’Espanya de la OTAN i està en contra de les polítiques europees.
Ells fan declaracions populistes a “la Plaza del sol” i també a Hisenda. Utilitzen frases curtes i senzilles, perquè siguin fàcils de recordar pels seus seguidors i la gent que l’escolta. Aconsegueix atreure la part de la població espanyola que ha petit més amb la crisis, o sigui una part important que fa que es deixi de parlar de bipartidisme al Congrés.
La nostra opinió i conclusió sobre els fets que estan passant són que, a començaments de la monarquia, hi havia un model polític que ara està canviant. Aquest canvi és degut al malestar dels ciutadans i els abusos per part dels principals partits polítics espanyols. A l’estat s’ha traduït com “l’efecte Podemos”, en canvi a Catalunya ha florit el nacionalisme més independentista.
Crec que els nous partits polítics com Podemos o Ciutadans estan aprofitant l’immobilisme del Parit Popular i Socialista, que no han sabut adaptar-se als canvis de la societat. I la nostra opinió és que el rebombori polític només és un canvi generacional. I creiem que les coses que s’han canviar no es canviaran, com per exemple la monarquia o els privilegis que reben els banquers i els polítics, i també l’absoluta separació dels poders que en aquests moments no és absoluta i veiem difícil un viratge polític com aquest.
Jian Guardiola
4tC