PENSAHI!
Per què m’he d’aixecar a les set del matí? Per què el meu company no passa
de curs? Per què he d’estar fins les deu de la nit retenint definicions de
memòria? Per què em fa tanta por suspendre?
Cap vegada has obtingut una resposta coherent a aquestes preguntes? Millor
encara, alguna vegada te les has plantejat?
Aquest és el nostres sistema educatiu, senyors i senyores, passin tots a veure’l
i gaudeixin d’una de les majors equivocacions de la humanitat!
Prové d’una era industrial on es necessitava gent prou intel∙ligent com per
treballar a una fàbrica però no el suficient com per qüestionarse les ordres.
Som ovelles, ramats que deambulem d’aula en aula, sense motivacions ni
ganes, només amb la pressió d’una societat que necessita convertirnos en un
bonic, callat i ensinistrat treballador més.
I es que el lema que millor defineix ara mateix la situació és: aprovar no es
aprendre.
Sí, hola, sí jo mateixa. Mirin, senyors de dalt, vostès els qui decideixen què
estudiar, com i quant, vull que es decebin, vull que sentin que tot el que han fet
no serveix de res, que no han aconseguit la seva funció. Nosaltres, alumnes de
quart de l’ESO, amb setze anys i una mitjana anual de notable, quan acabem
un examen, no ens en recordem ni de la data que hem posat. Agafem
l’examen, llancem totes les definicions, dates i respostes sobre el full i, un cop
hem acabat, se’ns va més ràpid de la nostra memòria que la cançó de l’estiu.
Estic a favor de l’ensenyament, però no d’aquesta manera, NO som robots! Ni
volem tornar a casa per continuar fent feina, ni ens volem estar les vacances
fent dossiers, ni volem que els professors ens donin galetes per estar tota la
tarda fent deures ni que ens amenacin amb els diaris enrotllats a la mà i
aixecantlos sobre els nostres caps per tenir criteri i responsabilitats quan no els
fem.