Crítica
N
ENDGAME: La trucada
Opinió:
El món d’Endgame no és com qualsevol llibre distòpic abans llegit. El
món d’Endgame narra una història apocalíptica, on 12 jugadors hauran
d’aconseguir tres claus per salvar el seu llinatge.
La trucada és el primer lliurament d’aquesta trilogia on narra la recerca
de la primera d’aquestes claus.
La novel·la és narrada per tots els personatges, que són 12 jugadors
dels diferents llinatges (Sarah Alopay, Jago Tlaloc, An Liu, Chiyoko
Takeda, Alice Ulapapa, Aisling Kopp, Baitsakhan, Shari Chopra, Hilal ibn
Isa al-Salt, Maccabee Adlai i Marcus Loxias Megalos) i s’explica com
reben la trucada i les primer pistes abans del joc, com viatgen des del
seu lloc d’origen fins als llocs als quals han d’anar per jugar.
Només començar el llibre, s’ha d’estar molt atent a la història, ja que hi
ha 12 punts de vista més el punt de vista d’un personatge secundari,
molts canvis d’escena, moltes intervencions d’altres personatges i punts
claus per resoldre el misteri de la història.
Els personatges són completament diferents entre ells, però tots
pateixen una evolució impressionant. Les més vistoses són las dels
aïllats Sarah Alopay i Jago Tlaloc.
És un llibre diferent i entretingut que et deixa amb ganes de més, i amb
unes ganes increïbles de llegir el segon llibre, La clau del cel.
Està escrit de manera que sigui una lectura amena i distreta, amb la qual
puguis fruir des de la primera pàgina fins a la darrera.