Crítica
Crítica cinematogràfica: 100 metros
Crítica: Aquesta pel·lícula està inspirada en la superació d’aquelles persones que no
es donen per vençudes amb les dificultats que tenen i que en algun moment de les
seves vides els van dir que no aconseguirien el que a dia d’avui han superat amb
força i valentia.
La història reflecteix el patiment d’un home al qual li han diagnosticat una esclerosi
múltiple - una malaltia a dia d'avui poc coneguda entre la població, però que afecta
prop de 50.000 persones -just quan la seva dona, l’Inma, es troba embarassada del
seu segon fill. A banda d’aquesta malaltia, Ramon decideix participar en un triatló,
però ha de ser entrenat pel seu sogre. Tot i que no són molt compatibles,
aconsegueixen deixar a un costat els seus prejudicis i establir una bona relació entre
els dos per l’Inma.
Està inspirada en la historia real de Ramon Arroyo, un ídol al qual seguir i admirar.
Gràcies a la parella de la saga 'Vuit cognoms' i acompanyats de la mestra de la
comèdia dramàtica Alexandra Jiménez, Marcel Barrena, el director, ha aconseguit
arribar a més públic. Els dos protagonistes fan que no sigui només una successió de
reptes i proves, sinó que hi ha un notable treball de planificació i muntatge, gotes
d'humor i emoció no forçada que fan que riguis i t’emocionis durant tota la pel·lícula.
Història de Ramon Arroyo:
Als seus 42 anys Ramon Arroyo és un
exemple de superació, de valentia i de
lluita contra les seves pròpies pors. Fa deu
anys li va ser diagnosticada una esclerosi
múltiple (EM) de tipus remitent recurrent:
una malaltia neurològica que impedeix que
els senyals que mana el cervell arribin a la
resta del cos i que, en el seu cas particular,
pateixi brots o atacs esporàdics. L'octubre
de l'any passat va completar un triatló.