THE FIRST TIME
FITXA TÈCNICA
Títol original: The First Time
Any: 2012
Direcció: Jonathan Kasdan
Protagonistes: Dylan O’Brien (The Maze Runner, The Internship, Teen Wolf, High Road), Britt Robertson, Craig Roberts i Victoria Justice (Victorius i Zoey 101)
País: Estats Units
Gènere: Comèdia romàntica adreçada a un públic adolescent.
Sinopsi argumental:
Dave (Dylan O’Brien) és un estudiant que assisteix amb un parell d' amics a una festa on també es troba Jane (Victòria Justice), la seva millor amiga, de la qual està enamorat des de fa molt de temps, però ella no s’adona. Dave surt de la casa on s’està celebrant la festa i comença a parlar sol, pronunciant les paraules que li diria a Jane per explicar-li el que sent per ella, però és descobert per Aubrey Miller (Britt Robertson), una noia normal i senzilla en comparació amb Jane. Els dos nois comencen una conversa asseguts a terra, quan de sobte Dave li proposa a Jane que balli amb ell. Però el moment s’interromp quan se sent cridar un noi avisant que els veïns han trucat a la policia degut al soroll que estàn fent. Tots els joves que havien assistit escapen de la casa. Dave i Aubrey també fugen corrents del lloc, arribant a un carrer solitari, i Dave acompanya Aubrey a casa. Aubrey per agrair-li el gest, el convida a que es quedi la nit a casa seva. Al matí següent la mare d'Aubrey toca la porta, Dave s'aixeca espantat i Aubrey li demana que s'escapi per la finestra. Després d'això perden contacte, però per casualitat (o potser per el destí) es retroben i les coses canvien radicalment per aquests dos adolescents, com podreu veure en el transcurs de la pel•lícula.
Feia molt de temps que no veia un film d'adolescents tan impressionant. Sempre vull trobar una pel•lícula on em pugui sentir identificada i que no estigui lluny de la realitat dels nostres sentiments, amb el tema del primer amor, i aquesta és així. Aubrey és més madura que les noies de la seva edat i Dave és intel•ligent, però tímid la major part del temps. Aquest és un altre factor que m’agradaria destacar, ja què a les noies de la nostra edat les posen com a ximples en el cinema adolescent i als nois els típics durs que no els importa res apart del físic. Crec que és això el que fa la pel•lícula tan increïble. Que sigui real. Ja que no estem molt acostumats a la realitat al cinema. Potser l’únic que no m’agrada tant es que el començament és molt cliché, però la resta, 100% recomanable. A banda, els actors fan un treball excel•lent.
Claudia Sotero, 4t ESO A