El Corredor del Laberinto,
correr o morir
Títol original: The Maze Runner
Estrena: 19 de Setembre de 2014 (Espanya)
Duració: 113 min.
País: Estats Units
Director: Wes Ball
Guió: Grant Pierce i Noah Oppenheim
Música: John Paesano
Fotografia: Enrique Chediak
Repartiment: Dylan O'Brien, Thomas Brodie-Sangster, Kaya Scodelario, Will Poulter, Ki Hong Lee,Blake Cooper, Aml Ameen, Jacob Latimore, Dexter Darden, Chris Sheffield, Joe Adler, Alexander Flores, Randall D. Cunningham, Patricia Clarkson, Don McManus
Productora: 20 Century Fox / Gotham Group
Gènere: Acció, ciència-ficció (futur postapocalíptic i supervivència)
Edat: A partir de 13 anys
En Thomas (Dylan O’Brien) es desperta en un ascensor que puja lentament. Quan aquest s'atura i les portes s'obren, es veu enmig d'un grup de nois que li donen la benvinguda al Claro, un enorme espai obert envoltat per gegantins murs de formigó que donen pas a un immens laberint. La seva ment està totalment en blanc. No té ni idea d'on està, no sap d'on ve i no pot recordar ni el seu passat, ni tan sols el seu propi nom. Ni en Thomas ni la resta dels seus companys saben com ni per què han arribat al Claro. Només saben que les gegantines portes que condueixen al Laberint s'obren cada matí. De nit, les portes es tanquen i la configuració canvia. Pel Laberint hi circulen unes espantoses criatures mecàniques anomenades Laceradores. Cada matí, en obrir-se les portes, alguns nois surten a córrer per aquest espai i fan un mapa dels murs per buscar una sortida. Cada mes, un noi nou arriba per l'ascensor. Menys d'una setmana després que arribés en Thomas, l’ascensor puja inesperadament portant a la Teresa (Kaya Scodelario), la primera noia en arribar al Claro. Llavors les coses comencen a canviar.
El Corredor del Laberinto se suma a la moda de pel·lícules sobre futurs tecnològicament avançats, postapocalíptics o de supervivència, protagonitzades per joves adolescents. A diferència de Divergente (Neil Burger), que divideix la societat per personalitats i té un argument bastant absurd, la cinta de Wes Ball és lleugerament més sofisticada en aquest aspecte. En aquest film, els personatges són víctimes d’un govern que no coneixen, d’un experiment social. També deixa una mica de misteri, tot i que amaga massa pocs secrets.
El Corredor del Laberinto no pot ser més senzilla en el plantejament ni en la manera com es desenvolupen els fets. En aquest cas, Wes Ball (Beginners: Principiantes) ha fet molt bé la seva feina; a l’igual que els guionistes Grant Pierce i Noah Oppenheim, que han sabut adaptar adequadament la novel·la original de James Dashner, un best-seller juvenil.
Pel que fa a la interpretació dels personatges, sobretot la de Dylan O’Brien –conegut per la sèrie Teen Wolf i la pel·lícula Los Becarios- és magnífica. Fa que vegis els personatges del llibre. L’ambientació està molt cuidada. Els paisatges naturals i els efectes especials que representen tant els edificis, com les parets del laberint o els monstres mecànics que hi ha dins d’aquest són molt convincents. El més destacable són les muralles i l’interior del laberint, que fan venir ganes de saber què hi ha a dins.
La part negativa de la pel·lícula és el final, que no desvetllarem.
En definitiva, El Corredor del Laberinto és una pel·lícula per passar l’estona i que no decebrà als amants de les paranoies i els futurs postapocalíptics.
Carla Alba i Pol Monterde, 4tA