-Quan tu eres petit, somiaves amb tenir un grup tan conegut i important com Txarango?
Jo crec que de petit no hi ha ningú que mai hagi somiat en tenir un grup famós o en ser actor, futbolista, famós…
Per tant la resposta és que si que ho somiava i crec que he fet un somni realitat.
-Quan et despertes un matí, després d'haver tingut una actuació la nit anterior, en què penses? Com et veus a tu mateix?
Normalment el primer que penso és:
“Ostres, ja ha sonat el despertador? Tinc molta son!!”
Un cop he fet aquesta reflexió i ja tinc el cap en marxa penso que estic content de la feina que faig i que tinc ganes de tornar a treballar.
-Quin és el teu major somni?
Tinc la sort d’haver complert el meu major somni i ara només em toca intentar gaudir-lo al màxim sense deixar que s’escapi cap sensació.
Sempre dic que el meu millor somni seria viure en un món millor i això es pot fer realitat si lluitem dia a dia perquè les coses funcionin sense hipocresia, interessos, abusos…
M’encantaria viure en un món utòpic ara mateix.
-Recordes la primera actuació amb Txarango? Com va ser?
La primera actuació amb Txarango va ser a Ripoll, el meu poble. Allà va ser el primer moment on vaig pensar que alguna cosa estava passant! Va ser impressionant.
-Vas tenir algun grup de música abans de Txarango?
Si, de fet més d’un grup. Sóc de poble i amb els amics passàvem les tardes tocant al local i qualsevol excusa era bona per fer un grup.
Núria Pera i Anna Rodríguez (4t d’ESO B)