El món després del coronavirus_______________
En una era en què la productivitat i el consum són prioritat, en la qual la crisi
climàtica està arribant a nivells preocupants pels desastres naturals, el virus ens
obliga a aturar-ho tot.
En una societat en què es valoren més els diners que qualsevol altra cosa, ens
adonem que el que més trobem a faltar és justament allò que ja teníem. Podríem
deduir que ens trobem davant d’un canvi social, de la nostra manera de viure i
de pensar. I era això el que creia fins fa relativament poc.
Ara, però, m’adono que no canviarà absolutament res. Tothom desitja el moment
per retornar a la vida quotidiana, a la de sempre. Tothom busca poder gaudir con
abans, consumir, malgastar, viatjar, és a dir, tornar al mateix món insostenible
que teníem fins fa dos mesos.
No canviarà res, ni tan sols la sanitat, que ha sigut l’àmbit amb més
protagonisme, merescudíssim, d’altra banda, durant aquesta pandèmia. El que
sí ha servit és per demostrar que durant molts anys s’han fet moltes retallades
en la sanitat pública, privatitzant-la cada vegada més.