Primus ja no era home, però sí pedra i bèstia al mateix temps. Petrificat per la por, la
seva racionalitat era comparable a la dels animals que abans pastorejava, que ara es
fugien cap al bosc, sense saber res del funest destí que els esperava.
Ara corria cap a la vil·la dels seus amos, amb una velocitat que només la por pot donar
als homes, el pobre esclau de la fortuna ara es preguntava: “ira dels déus o arts de
bruixeria?”.
No era conscient de l’horrorosa serp de foc, fang i mort que el seguia lentament.
Lara Ledo
2n de batxillerat B