Skapa't | Page 35

Primus ja no era home, però sí pedra i bèstia al mateix temps. Petrificat per la por, la seva racionalitat era comparable a la dels animals que abans pastorejava, que ara es fugien cap al bosc, sense saber res del funest destí que els esperava. Ara corria cap a la vil·la dels seus amos, amb una velocitat que només la por pot donar als homes, el pobre esclau de la fortuna ara es preguntava: “ira dels déus o arts de bruixeria?”. No era conscient de l’horrorosa serp de foc, fang i mort que el seguia lentament. Lara Ledo 2n de batxillerat B