Un món per a tu, Ixena_______________________
Si les albes i els crepuscles, més rogents i brillants, les flors de primavera, preparades
per aflorar, el cant de l’ocellada i el riu que accelera
poguessin alliberar-te, tu sola, tu primera, de topar mai el
dol, et seria sincera, Ixena, i diria que s’hauria comès un
gran error. No dic pas que ho vulgui per a tu, o bé que
sempre haguem de patir, ni de bon tros. Em refereixo al
fet que, el primer dol, és més, el dol en si, és inevitable;
tots i totes, incloent-m'hi a mi, l’hem experimentat.
Passar el primer dol és un fet que ens marca, i si més no, t’avisa que el món en el qual
estem no és tan ideal com creies abans. Tot i això, mirant ara mateix el recorregut de la
meva vida, et puc assegurar que, per terrible que sembli, ha estat necessari per poder
estar preparats.
No et mentiré, la vida no és perfecta. Quan s’és un infant potser sí que ho penses,
ignorant i lliure davant les preocupacions sobre el que ve i està per venir, un cosmos on
tots ens voldríem quedar. Malauradament, això no pot ser així, el cicle avança i diu que
s’ha de deixar aquesta innocència i madurar, un requisit per poder viure en la societat.
No és la meva intenció desanimar-te; aquest concepte moltes vegades imposa, però el
fet de madurar no deixa enrere la il·lusió i la passió per allò que més desitges. Veuràs
que al llarg d’aquest camí et trobaràs davant de reptes que aniran marcant i formant la
teva vida, però la manera en què ho fan, només la decideixes tu.
Així que no seria possible que poguessis alliberar-te, tu sola, tu primera, de topar mai el
dol, Ixena, però està només en les teves mans l'opció de construir un altre món i, encara
que no pugui ser com l’anterior, ni sigui ideal ni perfecte com te’l podries haver imaginat,
serà tot teu. Un món sencer per a tu, estimada Ixena.
Laura Xi Collantes
4t d’ESO B
*****