Skapa't | Page 167

La noia de cada dia____________________________ Sempre recordaré aquell moment màgic, el primer cop que el vaig veure. Jo havia anat a animar la meva germana en una competició d'esgrima i ell era allà, entrenant-se i concentrat en si mateix per poder calmar-se i executar bé els seus moviments hàbils i fluids amb el sabre per poder guanyar. Des del primer moment vaig saber que patiria. Jo era una noia molt reservada que ho contemplava tot des d'una cantonada. Sempre passava desapercebuda, ningú s'adonava de la meva presència i això em feia sentir com un fantasma. Recordo que va quedar primer. Era molt bo, tenia talent per a aquest esport i destacava entre els millors. Per aquesta raó no van trigar a agafar-lo al Centre d'Alt Rendiment de Barcelona. Anava a veure'l entrenar-se cada dia després de l'institut; m'asseia darrere del vidre i el contemplava hores i hores. Em coneixia tots els seus moviments a la perfecció, sabia perfectament com reaccionava si l'atacaven, quan es decidia a atacar i com s'enfadava després de perdre cada combat. Tanmateix, era un noi molt elegant lluitant, tot un cavaller. Un dia estava en una competició internacional, observant-lo. Ho havia fet molt bé, els havia guanyat tots, anava primer. Li va tocar llavors tirar contra el seu millor amic, que anava vintè. Des del seu primer moviment vaig saber que aquell combat el perdria. I així va succeir. Quan va acabar, va sortir corrents cap al vestidor a lamentar-se. Vaig seguir-lo. Considerava que la meva barrera de vergonya s'havia de trencar. Vaig picar a la porta dels vestidors i, sense pensar-m'ho dues vegades, vaig entrar. Vaig iniciar una conversa i vaig acabar declarant-li el meu amor. Sorprenentment, em va afirmar que era mutu. Vaig ser la persona més feliç del món fins que vaig aterrar. Em dic Duna Dobos i pateixo un trastorn mental d'al·lucinació. Tot va ser una il·lusió dins del meu cap. Jo mai vaig anar a consolar-lo als vestidors. Ell mai va arribar a saber qui era ni el que sentia. Per a ell, jo era la noia desconeguda de cada dia. Ariadna Martín 1r de batxillerat B *****