Skapa't | Page 162

No, el destí no pot existir. Aquella dona no hauria d'haver parat el bus, perquè a causa de la seva intervenció ens vam conèixer. Perquè jo l’hi vaig agrair i vam estar parlant, i més tard vam començar a quedar, i ens vam començar a conèixer i em va presentar els seus pares. I ens en vam anar a viure junts i ens vam casar. I vam tenir dues filles meravelloses a les quals estimo més que a la meva pròpia vida. I van passar els anys i tots dos ens vam fer grans. I ara ella ja no hi és, i m'ha deixat aquí tirat amb un buit que no soc capaç d'omplir. El destí no existeix. Cap força sobrenatural seria capaç de fer tant de mal. Perquè si aquell dia ella no hagués parat el bus, jo no l'hauria conegut, i no hauria tingut una vida de somni al costat de la dona més bonica que mai ha existit. I ara no estaria al tanatori plorant la seva mort, sentint que la meva vida ja no té cap sentit. Maria Valenzuela 1r de batxillerat B *****