No, el destí no pot existir. Aquella dona no hauria d'haver parat el bus, perquè a causa
de la seva intervenció ens vam conèixer. Perquè jo l’hi vaig agrair i vam estar parlant,
i més tard vam començar a quedar, i ens vam començar a conèixer i em va presentar
els seus pares. I ens en vam anar a viure junts i ens vam casar. I vam tenir dues filles
meravelloses a les quals estimo més que a la meva pròpia vida. I van passar els anys
i tots dos ens vam fer grans. I ara ella ja no hi és, i m'ha deixat aquí tirat amb un buit
que no soc capaç d'omplir.
El destí no existeix. Cap força sobrenatural seria capaç de fer tant de mal. Perquè si
aquell dia ella no hagués parat el bus, jo no l'hauria conegut, i no hauria tingut una
vida de somni al costat de la dona més bonica que mai ha existit. I ara no estaria al
tanatori plorant la seva mort, sentint que la meva vida ja no té cap sentit.
Maria Valenzuela
1r de batxillerat B
*****