Ikaika, l’àngel de la guarda____________________
Ikaika Jin va néixer el 16 de Setembre del 1628. Era tan sols un aglà petit que estava
entre les branques de la seva mare quan un esquirol se'l va endur fins a la Garrotxa,
allà el va llençar a terra i va marxar. Ikaika es va enfonsar, i gràcies a la pluja va acabar
creixent. Amb el temps es va transformar en un roure fort i gran.
Va conèixer dos pins, Koa i Olina i es van fer molt bons amics. Fins que el Nadal del
1633 una família va talar els dos pins per fer-los arbres de Nadal. Ikaika intentava
espantar els llenyataires, movia les seves branques de banda a banda, però res va
poder aturar que s'emportessin els seus amics. El roure es va sentir molt sol, les seves
fulles es van tornar fosques i seques. Ell ja no cantava, ni reia, ni tan sols parlava.
Quan l’arbre ja tenia dotze anys, va començar la guerra dels Segadors a Catalunya, les
bombes esclataven al seu costat, però no lluitava per mantenir-se dempeus. Per a ell,
la vida jo no tenia sentit. El destí, però, li deparava un altre final.
Un dia de tardor va arribar una parella
d’enamorats que estaven buscant un lloc on
refugiar-se de la pluja, van veure’l gran i es
van protegir sota les seves branques. Els dos
enamorats van cantar una cançó molt dolça i
l’arbre animat per la cantarella va començar a
ballar i a cantar; les seves fulles es movien
amb l’impuls de les branques i ell els esquitxava amb l’aigua de la pluja que reposava
damunt aquella espècie de manetes verdes que tenia.
Des d’aleshores, la parella va anar cada tarda a veure al roure, i ell es va convertir en el
seu refugi. Ikaika va tornar a ser feliç, les seves fulles es van tornar verdes i vives. Cada
tarda l’arbre cantava i ballava amb els seus amics. Va poder presenciar com el noi li
demanava matrimoni i com els seus fills, que més tard varen arribar, creixien damunt les
seves arrels i es gronxaven entre les seves branques.
Però un dia va arribar la mort. La mort dels seus amics, aquella parella d’enamorats que
l’havien descobert. Era un dia normal quan els fills del matrimoni van anar al seu refugi
per plorar la seva mort, Ikaika es va sentir molt trist i va plorar durant hores. Van fer un