Tirant escriu a Carmesina sentint que la mort el
ronda____________________________________
Estimada Carmesina,
Jo, el capità Tirant lo Blanc, escric aquestes paraules perquè em sento morir. Moro per l’amor
que sento per sa majestat, la meva virtuosa princesa. Des que us vaig veure, sentí una forta
pressió al pit, sentí que eres l’amor de ma vida.
Mai he estat correspost per la voluntat de Déu. Qui en sap el motiu? Vós mai m’heu estimat
tant com jo. Sempre m’heu rebutjat, en cada un dels meus gestos d’amor, tots fracassats,
sempre contra la vostra voluntat.
Ara que moro per vós, que m’heu
entrat al cos com una ferida
profunda que a poc a poc lleva la
vida del vostre capità, digueu-me
si, algun cop, un de sol, heu
sentit de veritat tot l’amor que a
mi em devora. Digueu-me si
totes les penyores que m’heu
donat i els besos que m’heu
robat han estat vertaders. Si tots
els pensaments que us he
dedicat abans de cada una de les meves batalles no han estat en va. Perquè sempre, abans
de lluitar, resava a Déu, per poder-vos tornar a tocar a la tornada, poder viure per vós, servirvos,
estimar-vos...
Ara, que casats estem, per voluntat del nostre emperador, com a agraïment de tots els
esforços per salvar-vos, m’agradaria saber si la princesa, si vós, heu sentit mai la necessitat
de consumar l’amor amb mi, de compartir una fosca nit, amb la lluna plena i brillant. Sempre
que la vostra senyora, Plaerdamavida, havia aconseguit, amb una gran habilitat i enginy, que
estiguéssim junts, vós, princesa meva, mai heu volgut. Cridàveu per ser rescatada del meu
amor per vós. Mai m’heu volgut com jo us volia, i ara me’n adono...