Uf, i no m’oblido d’aquell dia que l’arbre va tenir un arbret al costat i jo deia a totes hores
que era mare.
Sempre preguntava:
-I on és el pare?...
I un dia quan ja estava al llit i feia vent, tenia una mica de por per tot el que sentia, però
la meva mare em tranquil·litzava i em deia sempre que quan les fulles es movien és que
em parlaven i em cantaven a la seva manera perquè m’arribés el son.
Tinc molts bons records de quan era petit, de les tardes al jardí gronxant-me en eI
gronxador que em va penjar el pare, dels contes de la iaia i de les migdiades amb el cap
a la falda de la mare i, com no, també de les històries que m’explicava l’avi.
La veritat és que no he escollit aquest arbre només perquè m’agraden els roures i ja
està, sinó que escollit aquest arbre perquè m’ha ajudat a superar els dolors, m’ha servit
com a refugi i ha estat com un amic. Aquest arbre que porta més de 100 anys amb la
meva família m’ha vist créixer i jo a ell; aquest arbre no és un arbre qualsevol, sinó un
amic.
Guillem Calvo Fornier
1r d’ESO B
*****