Com ens vacunem contra la pobresa i la precarietat?
L’any 2013, uns investigadors de la Universitat d’Edinburgh, Escòcia1, van relacionar l’estatus
socioeconòmic de les persones adultes d’edat mitjana (42 anys) amb l’assoliment de
competència lectora i matemàtica a la infantesa (7 anys). Van determinar que eren més
rellevants aquestes dues habilitats per aconseguir una posició social i econòmica que d’altres
factors com la posició socioeconòmica de la família en la que van néixer o el nivell
d’intel·ligència mesurat amb el quocient intel·lectual. D’acord amb els autors de l’estudi, una
millora en aquestes dues habilitats tenen un impacte positiu demostrable al nivell
socioeconòmic durant la resta de la vida: education matters.
Veiem els detalls de l’estudi perquè són rellevants.
Es va agafar una mostra de més de 17000 infants nascuts a l’any 1958 al Regne Unit. Se’ls
va fer un seguiment en diverses etapes al llarg de la seva vida: als 7 anys, als 11 anys, als
16, als 42 i als 50 anys.
Es van registrar variables inicials com l’ocupació del pare, el tipus d’habitatge familiar i el nivell
de renda.
Al llarg de les etapes objecte d’estudi, els seus mestres van qualificar la competència lectora
i l’habilitat matemàtica amb diversos tests.
Als 11 anys se’ls va passar un test per mesurar el seu quocient intel·lectual, que era una
mesura de referència en aquella època.
Als 16 anys se’ls va preguntar sobre la seva motivació envers els estudis i quina rellevància
li donaven a l’educació.
Als 42 anys van recollir dades sobre la durada dels estudis que havien realitzat, la feina que
desenvolupaven, el tipus d’habitatge familiar i els seus ingressos.
1 Stuart J. Ritchie1 and Timothy C. Bates
Enduring Links From Childhood Mathematics and Reading Achievement to Adult Socioeconomic
Status
Department of Psychology and Centre for Cognitive Ageing and Cognitive Epidemiology, University of
Edinburgh